L a Generalitat diu que donarà sis milions en ajuts per retirar l’amiant dels sostres fets malbé per la pedregada de finals d’agost a la Bisbal. Fantàstic! Ens hi posem. Primera decepció: quan es treu la convocatòria, els sis milions es redueixen pràcticament a la meitat, ja que 2,5 es faran servir per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques. I a més, les subvencions es donen per ordre cronològic, o sigui que més ens val afanyar-nos, ja que «competim» contra empreses i administracions públiques. Tot plegat en quinze dies: per tant, ens posem en mode contrarrellotge.
Següent problema: tot s’ha de fer per Internet. I ai, l’administració no compta (o sí) amb què no tothom té certificat de signatura digital. O que l’Ajuntament de Girona no dona hores fins a finals de novembre per aconseguir-ne. O que no tothom té les versions dels programaris que requereix l’aplicatiu. O que, senzillament, moltíssima gent no està acostumada a fer aquestes gestions per Internet i li suposen una muntanya digna de desanimar al més valent, que començo a pensar que és l’objectiu de tot plegat. Que l’administració pugui ser més àgil gràcies a Internet, d’acord. El problema és, però, que aquest canvi s’ha fet de forma massa precipitada, sense una transició paulatina, i tants de clics deixen exclosa una bona part de la ciutania. Ens queixem dels bancs, però l’administració no és millor.
