Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Oriol Puig Tomàs

Joana Masdeu

Practicar l’activisme polític des del periodisme s’ha convertit en una pràctica habitual en els últims anys. Només des d’aquest punt de vista és possible que un dirigent de Junts proper a Laura Borràs pensés que seria convenient crear el perfil fals d’una periodista per escampar merda sobre aquells que criticaven Francesc de Dalmases i crear un estat d’opinió favorable a l’encara diputat.

En el meu entorn són molts els qui defensen que els periodistes no hem d’amagar les nostres preferències polítiques. Sóc dels que penso que no cal fer-ho públic, perquè això predisposa l’audiència. Enyoro els temps en què als professionals de la informació, fins i tot els esportius, no se’ls notava de quin equip (o partit) eren a l’hora de llegir, escoltar o veure les seves cròniques. Que no hi hagués tertúlies-espectacle amb bàndols diferenciats no volia dir que els periodistes no opinessin. Ho feien, però quedava molt clar què era opinó i què era informació.

Prendre partit per una formació política i apostar per la informació militant és el primer pas per abandonar el periodisme i practicar la propaganda. El veritable problema de la informació política no són perfils falsos com el de Joana Masdeu, són informadors ben reals que han perdut de vista el rigor i la independència.

Compartir l'article

stats