Aquest any no cal parlar massa del preu dels panellets. En altres ocasions ho he definit com una forma gironina de mesurar l’evolució dels preus al llarg dels temps i ara el gremi pastisser té tota la raó en queixar-se. Avui ja no és el tema repetitiu del preu dels pinyons. Ja és tot plegat: l’alta inflació que ens semblava una relíquia del passat, els preus de matèries primeres que pràcticament s’han doblat, com passa amb els ous o el sucre, i sobretot el de la llum, que es pot multiplicar per quatre o per cinc. Tothom que depèn d’un alt consum d’electricitat ho està patint. Els pastissers han intentat frenar el preu del panellet a compte del seu marge. Segons el pes, entren 35/40 panellets de pinyons per kilo, a 60 euros de mitjana. Prefereixo menjar-los amb moderació i no fer més números.
La publicació que aquestes fires ha editat l’ajuntament és la segona part del llibre Girona, menjars de fires, a càrrec del periodista gironí i expert en gastronomia Salvador Garcia-Arbós. Ha fet una feina extraordinària, també incorporant textos d’altres col:laboradors com un de magnífic del cuiner Joan Roca explicant com es vivien les fires, de jovenet, al bar-restaurant familiar de Taialà. Un llibre memorialístic però també reivindicatiu del plaer extraordinari que és fer un bon àpat a casa o a fora. Que no vol dir un dinar car, sinó un dinar o sopar on el que es menja està ben fet, amb dedicació i encert, que en el cas que ens ocupa, les fires, dona una possibilitat de recuperar les receptes familiars i els productes de temporada. Com el plat de vedella amb bolets que avui (si Déu vol) em menjaré al migdia, cuinat per la meva germana Pili amb recepta de la meva mare i àvia. El va començar a preparar divendres i ja l’he tastat, per comprovar l’evolució del xup-xup, el punt de sal, etc. amb gran satisfacció.
El llibre parla molt del frankfurt com un dels sabors essencials de les fires. La gent que està per sobre de determinada edat només menjava l’entrepà de frankfurt amb mostassa per fires. A la resta de l’any, si no era a casa, no tenia on menjar-lo. Bàsicament ho feia al bar ambulant de la família Duran, que venia per les fires de Girona, instal·lat entre les atraccions i seguia el calendari de les festes majors. Anar a fires incloïa passar pel Duran Bar (denominació americanitzada) que com declara el president dels periodistes gironins Jordi Grau al llibre esmentat és el que ens recomanaven els pares, perquè els semblava que menjar allà el frankfurt donava més garanties i perquè eren de casa. En Salvador Garcia-Arbós fa autèntica arqueologia, deu haver passat hores a l’arxiu, però situa al 1955 l’any en què els Duran despatxen per primer cop frankfurts a les fires gironines, així com altres iniciatives d’origen alemany, sembla que generades a Terrassa (el famós frankfurt Vallés )a partir de les demandes de salsitxes de la colònia alemanya de la comarca.
A la dècada dels setanta comença a consolidar-se una moda que encara perdura amb gran vitalitat com és l’obertura d’un tipus d’establiments que en diem genèricament «un frankfurt», un bar amb planxa a la vista, barra, mobles clars de tipus nòrdis, etc., decoració alemanya que donava sortida a la creixent demanda de menjar ràpid a un preu raonable perquè no hi ha temps de dinar o de menjar alguna cosa abans o després del cinema, etc. De tal manera que a cada poble s’obriria un frankfurt que acabava esssent un punt de trobada social, especialment de la gent més jove. A Girona, amb l’obertura del König, una de les marques identificatives del gironisme, ja no caldrà esperar a les fires per menjar un frankfurt. Uns anys després els Duran obririen a la Rambla un bar. Seguiran el seu estil de fer el frankfurt bullit a la planxa mentre que en Pere Parals al König el farà fregit.
Aquests tipus d’establiments son un fenomen essencialment català potser perquè en altres indrets tenien més desenvolupat el món del «tapeo» com a fast food. Però per a moltes generacions formen part de la seva vida com a lloc on convergien les sortides amb amics de tarda o nit. Per als forasters era un lloc segur on anar a trobar una mica d’ambient o a menjar alguna cosa fora d’hora. A Olot, al Farolet de la plaça major de la família Colom, a Figueres al Frankfurt’s del carrer Álvarez de Castro, i així podríem seguir des de Blanes a Roses i de Ripoll a Palafrugell, tothom reconeix el «seu» frankfurt, el defensa i l’estima.
