Diari de Girona

Diari de Girona

Josep Callol

Del Mas messies a l'ego de Borràs

No hi ha solució per a Francesc de Dalmases, ni per Laura Borràs, ni tampoc per Junts per Catalunya, si ningú posa remei a l'espiral de polèmiques en la qual estan immersos. Ja sé que això fa temps que es diu, però no sembla que hi hagi persona capaç de redreçar la situació perquè potser no hi ha manera de fer-ho. Mentrestant no arriba aquest algú o el final de tot plegat, assistim a episodis cada vegada més grotescos, humiliants i vergonyosos de la realitat d'un partit que en altres moments de la història ho va tenir tot i ara s'arrossega en la vida política de Catalunya perquè els seus dirigents, des d'Artur Mas a Borràs i Jordi Turull, passant per Carles Puigdemont i Jordi Sánchez, no han sabut llegir les conseqüències de les seves decisions.

Alguns opinadors -especialment aquells més propers al partit- han considerat que Junts és jove, que té pocs anys de vida i que, situacions com les que es viuen, són normals. No és així. La majoria de dirigents tenen una llarga història política, bona part d'ells a l'antiga Convergència, que més tard va ser el PDeCAT i finalment el que és ara, després d'haver expulsat les sigles inventades per despistar la corrupció. Per tant, haurien de saber bé el que es fan i calcular tots els escenaris possibles davant de situacions diverses. Tenen membres capacitats per fer-ho. El problema de Junts són els egos que, des del dia que Mas va sortir en un cartell electoral el 2012 amb els braços oberts com si fos el messies, no han parat de créixer ni han sabut gestionar. El cartell es va retirar en plena campanya electoral, quan ja havia fet mal i a partir de llavors l'egocentrisme mai els ha abandonat. La diferència en les etapes anteriors és que abans només era permès un ego, que quasi tothom respectava i el que no ho feia, li era indicada la porta de sortida.

El que passa ara és que el sector Borràs i Dalmases, als quals en l'última guerra s'hi han unit Puigdemont i Jaume Alonso-Cuevillas, només pensen en ells. El partit, Catalunya, la societat, la vida política... estan en un segon o tercer terme i els utilitzen només com a instruments per aconseguir el que volen. L'altre sector, el que dirigeix Turull, té por i no sap plantar-los cara per construir una organització que actuï dins d'uns marges més o menys comprensibles. Tenen por d'una escissió, tenen por d'una nova oferta electoral, tenen por de quedar reduïts a la mínima expressió i tenen por de no ser prou hàbils per colar-se en els popurris de partits en què s'han convertit les cambres de representació. No dic que no sigui complicat, de fet ho és molt, però sovint és millor deixar anar llast, aguantar el temporal i començar de zero.

Borràs i Dalmases no han entès que el que va passar al programa Faqs de TV3, no podia succeir, encara que una situació com aquella o similar s'hagi produït en anteriors ocasions. És habitual que els polítics pressionin els periodistes, ha passat sempre en tots els llocs del món i continuarà essent així, per condemnable que sigui. Però hi ha maneres de fer-ho, i la del diputat i expresident de Junts, amb la col·laboració de la presidenta del partit -no oblidem que també estava en aquella sala on van tancar la periodista i que se sàpiga no va intervenir per aturar-ho- no és justificable de cap de les maneres. Borràs i Dalmases no han entès que, un cop s'ha produït la situació, el més fàcil i efectiu és admetre-la i demanar disculpes. Tampoc han entès que no poden pressionar a Magda Oranich perquè faci un informe sobre els fets a la seva mida.

I tampoc han entès a qui s'enfronten. Mai he vist Jordi Turull com un líder amb capacitat de lideratge fort per posar-se davant del carro i convèncer al màxim de persones possibles perquè el segueixin. Quan el seu nom va sonar com a possible dirigent de Junts, vaig dir que no era l'idoni, malgrat que algunes fonts asseguraven que tenia controlat el partit. Una cosa no treu l'altra. Turull domina tots els mecanismes interns i és molt bo a la cuina de l'organització, el que li permet guanyar petites batalles que, si bé no són cap gran solució al problema central, ajuden a diluir el poder de Borràs. No sé qui va encarregar l'informe a Magda Oranich, però el que ho va fer, tenia molt clar que l'advocada no s'arronsaria a les pressions de la Laura Borràs. I no ho va fer.

Compartir l'article

stats