«Temps era temps que més que bons o dolents eren els meus i han estat els únics... Panellets i penellons». Són versos d’una cançó de Joan Manel Serrat que evoca la postguerra viscuda pel noi del Poble Sec. A finals dels anys cinquanta i principis del seixanta, els panellets de Tots Sants eren el preludi de temibles penellons de l’hivern. Aquesta inflamació sota la pell de mans, peus i orelles s’atribuïa al fred i a la humitat. La picor provocada era tan intensa que gratar-se es convertia en un remei per alleujar una estona el dolor i, després, sant tornem-hi.
A hores d’ara, després de patir una calorada de tardor insòlita, cal oblidar-se dels penellons per reivindicar els panellets. Uns pastissets que, en essència, s’elaboren a partir d’una pasta de farina d’ametlla, sucre i aigua, reposada, fornejada, guarnida amb pinyons, aroma de llimona i pintada amb ou. Tot i que algunes receptes hi afegeixen patata o moniato, això no s’hi val.
Ara, a les pastisseries, s’hi pot trobar un assortiment de sabors i colors: xocolata, cafè, grosella, codony, coco, cirera, entre altres. Però, com els de pinyons, res!
El seu origen exacte es desconeix, però segons l’antropòleg Xavier Theros estarien relacionats amb el culte als avantpassats i, antigament, eren coneguts com a pa de les ànimes, es feien a casa i es portaven a la tomba dels familiars difunts en la tradicional visita als cementiris.
Sia quina sia la gènesi de la típica menja de Tots Sants, durant la infantesa, fer panellets a casa era senyal de festa, tant o més que fer bunyols per Setmana Santa. I es gaudia de categoria al ficar les mans a la massa, que havia descansat durant hores en un gibrell, i agafar una porció petita per modelar pilotetes.
Amb el pas del temps, la mare ja no estava per orgues. Massa feina! Els panellets casolans, i també els bunyols, s’anaven a comprar a les pastisseries. A Lloret n’hi havia un fotimer i la mare alternava entre Can Cortada i Can Costa (Can Gardela). Anys més tard, es va decantar per Can Frigola, però sovint partia peres amb la Cristina, una mestressa geniüda que despatxava. Llavors li feia el salt per anar a Can Bernat, a pocs metres de distància. I passada l’emprenyada, tornava a Can Frigola.
Quan van plegar Can Cortada, Can Costa i Can Bernat, la sort estava tirada. Can Frigola es va convertir en la pastisseria de la família en festes assenyalades: tortell de Reis, bunyols de Quaresma, tortell de Rams, mona de Pasqua, coca de Sant Joan, panellets de Tots Sants i pastissos d’aniversari, entre altres dolços.
Avui dia, continuem fidels. I esperem amb delit que els panellets siguin puntuals a la cita anual. De fet, la nostàlgia del passat ajuda a apaivagar els maldecaps del present. Bon profit!
