L’Ajuntament de Girona va endegar ahir, 20 de setembre de 2010, un procés participatiu per a decidir els usos de l’antic cinema Modern. Tenint en compte que l’Ajuntament va adquirir el local fa 10 anys i que a l’entretant no ha sabut què fer-ne, la cosa té mèrit». Ho escrivia l’articulista Jordi Vilamitjana fa dotze anys i, la cosa té encara més mèrit, perquè encara no sabem ben bé què n’hem de fer, del Modern. Oficines municipals, una escola de cinema, un centre cívic per gent gran, un ateneu d’entitats, una peça clau per convertir Girona en una «ciutat del teatre» o, fins i tot, un Centre de la Cançó que havia d’esdevenir «un referent mundial» són alguns dels projectes que s’han posat sobre la taula des que el 2001 l’edifici va passar a mans públiques.
El darrer l’hem sentit fa uns dies: una incubadora de videojocs per retenir i atreure talent del món digital i audiovisual. No és mala pensada: el sector està en clar creixement, la UdG fa anys que imparteix estudis en aquest àmbit i algunes empreses s’han fixat en la ciutat per obrir delegació.
No és mala pensada, repeteixo. Tampoc ho eren algunes de les que s’han presentat en aquests anys. Ara falta deixar de pensar en l’edifici només quan s’acosten eleccions. Passades dues dècades s’hauria d’aconseguir que El Modern no sigui cosa d’un partit o d’un equip de govern, sinó un projecte de ciutat. Això sí que tindria mèrit.
