Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Francesc Esteva

ERC i la governabilitat de Catalunya

Estem en un moment complicat pel context social i econòmic que tenim degut a la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. Mentre tots els països d’Europa i la pròpia Unió estan buscant solucions i parlen dels problemes que ens venen a sobre, a Catalunya, ERC ha constituït un govern amb un minso suport parlamentari. Després de la sortida de Junts del govern, Aragonès ha format un govern d’ERC més alguns independents que necessita pactar totes les propostes. L’inexplicable rebuig ja no a pactar sinó a seure a parlar amb els socialistes, fa molt difícil aconseguir-ho. Quan més necessitem uns pressupostos per solucionar els problemes i poder incorporar els fons europeus, ERC refusa la mà estesa de socialistes i Comuns que obriria l’única porta per poder aprovar els pressupostos que Catalunya necessita.

Junts, després de la votació que ha esberlat el partit en dos posicions enfrontades, està transitant pel desert. Els alcaldes i càrrecs institucionals volien continuar però van guanyar els que creuen el "quan pitjor, millor". Veurem com continuen però ERC sap que no pot comptar amb ells, segurament veurem moltes votacions on els diputats de Junts votaran amb els del PP i Vox. ERC s’ha tret de sobre el llast que suposava una part del govern que no acceptava la política de negociació que és la principal aposta d’ERC en aquesta legislatura. Però com pensen governar i amb quins suports? La gran pregunta és per què no s’asseuen a parlar amb socialistes i Comuns. Per les declaracions que han fet a la premsa, sembla que el principal obstacle ve del tàndem Oriol Junqueras i Marta Rovira, president i secretària general d’ERC. Analitzem els arguments que dona Junqueras que és qui ho ha expressat més obertament.

Junqueras va començar dient que Iceta no el podria mirar a la cara per no haver-lo visitat a la presó. Iceta els havia dit què els podia passar si continuaven pel camí per on circulaven la tardor del 2017 i ha fet una cosa, que pocs coneixen, que és rebre les famílies d’encausats que li han demanat parlar i fer gestions discretes. Recordin a més que va ser el primer en defensar que s’havia de considerar la via dels indults. Ara que Iceta és ministre, Junqueras afirma que els socialistes en general són els responsables de tots els mals de Catalunya, són els del 155 i la repressió. Tothom sap que va ser Junqueras, com a líder d’ERC, qui va pressionar Puigdemont perquè no convoqués eleccions a l’octubre de 2017 mentre els socialistes donaven suport a la convocatòria electoral fent tot el possible perquè no es fes la DUI que va precipitar molts dels mals que avui patim. Curiosament avui ERC amb l’eslògan de l’amnistia i la famosa desjudialització, no demana res més que alleujar les penes dels implicats en els fets de la tardor de 2017. Però tornem a l’actualitat perquè aquests prejudicis de Junqueras contra els socialistes porten a un camí sense sortida i a fer més complicada la sortida de la crisis a Catalunya. Si això continua així veig difícil que el govern Aragonès duri gaire tot i la mà estesa de Comuns i PSC. ERC fa com Pujol, es pot pactar amb el socialisme espanyol però al PSC ni pa ni aigua. Tindrà alguna cosa a veure amb el fet de que el PSC pot guanyar unes eleccions a Catalunya? Recordem que el PSC ja va guanyar les darreres autonòmiques.

Sobre la composició del govern haig de dir que els independents que hi participen m’han suggerit moltes preguntes. Tendeixo a agrair que la gent es comprometi en moments complicats però aquesta vegada, almenys en els casos de Joaquim Nadal i Carles Campuzano (no conec tant la trajectòria de Gemma Ubasart) es tracta de pesos pesats que no tenen necessitat de demostrar res. Penso que en el seu cas tenen les mans lliures per demanar certes condicions mínimes abans d’acceptar i crec que demanar que no hi haguessin vetos a forces polítiques democràtiques és un mínim que haurien d’haver exigit per formar part del govern, una exigència de serietat i viabilitat del govern que ells es podien permetre. Suposo que no es creuen les mentides de Junqueras de que els socialistes són els responsables de tots els mals d’aquest país. En Nadal va viure en pròpia carn la doctrina Pujol de que pactar amb el PSOE era bo però ni pa ni aigua al PSC i ara ell forma part d’un govern que ho practica (??). Un altre exemple, Nadal a la primera entrevista com a conseller, afirmava que un 80% dels catalans vol un referèndum acceptant el resultat d’una enquesta de fa temps que els independentistes han convertit en dogma. Si es creuen el resultat de les enquestes, haurien de deixar de demanar un referèndum perquè les enquestes diuen cada cop més clarament que els independentistes són minoria.

Mentrestant Catalunya fa passes enrere, l’execució del pressupost de la Generalitat no arriba al 33 %, el 21 si es tenen en compte els fons europeus, menys que el % d’execució pressupostària de les inversions de l’Estat a Catalunya i la majoria de serveis (dependència, sanitat, educació, etc.) tenen unes inversions respecte al PIB inferiors a la mitjana de les CCAA. Veurem si en algun moment es decideixen a governar.

Quan envio aquest article hi ha hagut un primer contacte entre Aragonès i Illa i Nadal acaba de fer unes declaracions dient que el govern d’Aragonès farà el necessari per obrir l’espectre i aconseguir els suports per tirar endavant els comptes. Veurem si la cosa fructifica.

Per acabar, Lula ha guanyat les eleccions a Brasil i té al davant un repte enorme: intentar disminuir la pobresa en un moment complicat i intentar cohesionar la societat crispada pel populisme de Bolsonaro. Com sol passar , el populisme crispa i toca als progressistes intentar tornar a cohesionar la societat.

Més a DdG+

Compartir l'article

stats