Les injustícies comeses al llarg de la història contra les dones són de proporcions oceàniques. En el nostre país, tot i que des de fa unes dècades la Constitució deixa clar que no pot haver-hi cap discriminació per raó de sexe, hi queda encara molta feina per fer. No ens podem conformar amb el cofoisme de dir que hem avançat molt, per cert que sigui. També és veritat que som els de la nostra generació els que ens estem posant les piles perquè això canviï. Ho constato, però sense complaença perquè queda molt camí per recórrer. Ser justos no mereix cap premi. És la nostra obligació.
Dit tot això, vull posar en consideració dels meus lectors un dels pocs dogmes en els quals crec: Mai, mai, mai una injustícia se soluciona amb una altra injustícia.
Fa uns dies el conseller de torn va fer l’enèsima destitució del màxim responsable dels Mossos d’Esquadra i va al·legar, sigui cert o no, que hi tenia serioses discrepàncies sobre la feminització del cos.
Des del meu desconeixement de com funciona per dins la policia catalana s’ha sabut que cal cobrir sis places de cap de comissaria i que hi ha unes vint-i-cinc persones al cos que reuneixen les condicions i els mèrits per aspirar a ser promoguts a una d’aquestes sis places. Entre tots ells hi ha quatre dones. No és cap secret que els responsables polítics volen que hi hagi tres homes i tres dones que siguin ascendits a aquests càrrecs. Per tant, no costa gaire d’entendre que els homes que opten a les places han de patir una discriminació en la seva carrera professional en virtut d’haver nascut amb gènere masculí. No en faig broma ni frivolitzo.
És bo que sempre veiem les coses amb perspectiva de gènere, però amb cura que allò que algú ha batejat com a «discriminació positiva» no pretengui solucionar les injustícies amb noves injustícies. Les dones han de tenir –vull creure que ho tenen– l’accés al cos de Mossos i a promorcionar-se, però també penso que cap d’elles se sentiria satisfeta en saber que forma part d’una quota.
Farien bé de reflexionar sobre això jurats i tribunals diversos a l’hora de fer les valoracions i les adjudicacions en diversos camps. Homes i dones hem de tenir les mateixes oportunitats i no n’hem de deixar passar ni una si algú es veu perjudicat per qüestions de gènere. És així com ho crec. Que acabin de provar les Fires i fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
