Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Xargayó

«El Punt» i Puigdemont ploren com el Reial Madrid

Joan Vall Clara, durant molts anys màxim executiu i ara propietari d’El Punt, està ofès perquè la Generalitat, governada per ERC, ha contractat l’última quinzena d’octubre «quinze planes al diari Ara i tres a El Punt Avui». Li passa com al Reial Madrid. Acostumats als favors arbitrals, els madridistes ploren des de fa una setmana pel penal en contra que va suposar l’empat del Girona. I Vall Clara, el rei de les subvencions a Catalunya des de fa més de dues dècades, al qual, despenjant el telèfon, li queien els milions regalats, no entén que ara li treguin unes pàgines de res. Sí, Vall Clara, tens raó, «cargolen fins a l’ofec i a la humiliació qui no els fa la gara-gara. Millor dit, cargolen fins on els sembla que els ofegaran i els humiliaran. Sense vergonya. Sense contemplacions. Sense miraments», com has escrit aquesta setmana. Alguns portem cargolats tota la vida; tu, Vall Clara, alces la veu per una xavalla. S’han de tenir molt grossos, dit amb tot el respecte, per ser d’El Punt i queixar-se de la política discriminatòria i sectària de la Generalitat amb els mitjans de comunicació per unes simples paginetes.

I que consti que ho dic des de la meva admiració personal a en Vall. Té mèrit haver sabut xuclar milions i milions de totes les administracions públiques (Generalitat, diputacions, consells comarcals, i centenars d’ajuntaments de tot Catalunya). Des dels acords amb Artur Mas i David Madí, a finals de la dècada dels noranta, El Punt ha sigut, proporcionalment, el diari més subvencionat de Catalunya. Vall Clara porta vint anys fent creure als diferents governs de la Generalitat que el seu suplement d’esports, El 9 Esportiu, (ara anomenat L’Esportiu, vuit pàgines diàries, portada inclosa) és un diari, quan no l’ha comprat mai ni el Tato. Ni tan sols es va sotmetre a l’auditoria de l’OJD perquè no es coneguessin les insignificants xifres de vendes. Això sí, rep subvencions i publicitat com si fos un diari de debò. Fins i tot, un any després de sortir (2012), Artur Mas li va donar el Premi Nacional de Cultura.

Sé que les xifres són carregoses en un article d’opinió, però en aquest cas són necessàries i aclaridores. Per això, en facilitaré unes quantes. Entre els anys 2002 i 2008, la Generalitat va subvencionar amb un euro el Diari de Girona per cada dotze que en donava a El Punt. Entre 2002 i 2010, El Punt va rebre 9.483.440 euros de la Generalitat, per 539.200 euros el Diari de Girona, i en aquella època encara no havien comprat la capçalera de l’Avui. El 2012, l’any de l’estampida del Procés i amb una crisi econòmica que posava els pèls de punta, Artur Mas va concedir 2.327.342 euros a El Punt per 206.805 euros al Diari de Girona. Però, no anem tan lluny. El Punt va rebre 2.648.987 euros en inversió publicitària l’any 2020 (115.321 el DdG) i 1.299.267 el 2021 (145.194 el DdG). Són xifres que maregen. I l’any 2021, El Punt va rebre 377.944 euros per l’edició digital per 95.038 euros el Diari de Girona, quan el DdG quasi duplica l’audiència respecte a El Punt. El mes de setembre de 2022, l’últim auditat per l’OJD, el Diari de Girona ha tingut 1.113.570 usuaris únics per 731.814 El Punt. El nombre de pàgines vistes al DdG va ser de 6.316.347 i a El Punt, 3.868.942. Francament, s’ha d’ignorar el significat de la paraula vergonya per queixar-se a la Generalitat per quatre duros després d’haver-te enriquit amb diners públics.

I, per descomptat, no podia faltar-hi la cullerada de Carles Puigdemont avalant l’article de Vall Clara amb aquest tuit: «Aquí teniu les dades, i fàcils de verificar. I no són anecdòtiques ni irrellevants». Doncs, aquí tens unes dades encara més fàcils de verificar i menys irrellevants, Puigdemont. Durant la teva presidència, El Punt, només en publicitat, va rebre 5.194.474 euros de la Generalitat en dos anys (bastant més que La Vanguardia), per 165.833 euros el Diari de Girona en el mateix període (2016-17). Fins i tot el suplement El 9 Esportiu en va rebre més: 236.452 euros. Ja se sap, sempre acabes emmascarat per una paella bruta.

És el mateix Puigdemont al qual, com vaig explicar fa uns mesos, vaig escriure-li una carta el juny de 2016, quan presidia la Generalitat, per queixar-me del tracte discriminatori que rebia el Diari de Girona en la concessió de subvencions i contractació d’espais publicitaris per part del Govern català (les dades anteriors justifiquen la meva carta). Puigdemont, que és el polític més covard del món mundial, va derivar la resposta a un càrrec de confiança de tercer nivell, un que porta tota la vida fent feines servils per CDC. Es diu Ignasi Genovès, que llavors era director general de Difusió, càrrec que va tornar a ocupar el juliol de 2021 després d’haver passat tres anys per la direcció general de Mitjans de Comunicació. Ara, espera destinació. Amb tota la barra del món, i més, Ignasi Genovès es va atrevir a escriure, en una breu carta de resposta, que «es convoca un concurs públic per a l’homologació d’agències de mitjans i són aquestes agències les que planifiquen les campanyes emprant criteris tècnics de difusió de cadascuna de les capçaleres. Convindrà doncs amb mi que no podem posar en dubte la professionalitat i neutralitat d’aquestes agències de mitjans a l’hora de planificar les campanyes que porta a terme la Generalitat de Catalunya». Genovés va ser substituït el passat 18 d’octubre per Eva Pomares Latorre. Ens volen fer creure Puigdemont i Vall que en un parell de setmanes han desaparegut aquells criteris tècnics i ja posen en dubte l’actual planificació de les campanyes publicitàries? O, en realitat, es manté el sectarisme de sempre? Per cert, la nova directora de Difusió, la responsable de repartir aquests diners, Eva Pomares, ha treballat de periodista a El Punt els últims 26 anys, de 1996 a 2022.

Compartir l'article

stats