Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Matías Crowder

La conxorxa dels ximples

Aquesta setmana, al Barri Vell de la ciutat, uns energúmens van intentar robar les mosques gegants de les parets de l’Hotel-Museu Llegendes de Girona. S’havien de veure gravats en vídeo, si fins i tot feien pena per com n’eren de maldestres. Sempre m’han agradat les façanes en les quals una empresa o un ciutadà posen una mica de voluntat i gust, més si té a veure amb la història de la ciutat, i danyar-les és propi de la ignorància més extrema.

Però sembla que d’energúmens el món n’és ple. En qualsevol moment crearan un Energúmens sense fronteres, i n’exportarem de Girona al món. És clar que el motiu no sempre és el mateix, el robatori, i encara que es disfressi d’activisme continua sent tan estúpid com el primer.

Molt pocs dies enrere, uns joves llençaven salsa de tomàquet a una pintura de Vincent van Gogh en un museu de Londres. Només calia veure a les cares dels protagonistes l’evidència que es notava que es creien el súmmum de la lluita en contra del sistema. Protestaven per l’explotació del petroli i el gas anunciat pel Regne Unit. I tot això com si tingués alguna cosa a veure amb aquella bonica pintura d’un geni que va vendre tan sols un quadre a la seva vida, i ho va fer al seu germà Theo.

En només tres setmanes hem vist, a més, com llançaven cola d’enganxar a uns personatges de Picasso a Melbourne i puré de patates a un paisatge de Monet a Potsdam. Amb consignes com «què és més important, la gana o l’art?», aquesta gent fa l’estúpid amb el nostre patrimoni artístic simplement perquè són uns brètols i uns inadaptats.

Que trist i que patètic, però alhora cridaner. Moltes vegades és com si es posessin d’acord, com si de debò existís una conxorxa de ximples fent bretolades pel món. De vegades buscant likes o subscriptors costi el que costi, enfadant-se amb causes nobles. Altres destruint la façana d’un hotel per robar uns insectes de pedra.

A La conxorxa dels ximples, de John Kennedy Toole, el seu personatge principal, l’increïble i llegendari Ignatius Reilly, representava un ésser inadaptat i anacrònic que somiava que el seu modus vivendi i la seva pròpia moral, medieval, absurda i psicòtica, regnaran de nou al món. I tot plegat creient-se un incomprès, una víctima del sistema. Els Ignatius Reilly del món augmenten en nombre tornant-se una veritable legió de pocavergonyes, portant les bretolades a una nova dimensió en la qual fins i tot ens hi arribem a acostumar.

Més a DdG+

Compartir l'article

stats