L’alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat (Junts per Lloret), ha anunciat que no es presentarà a les pròximes eleccions municipals previstes pel 28 de maig de 2023, tot i que la seva intenció és esgotar la legislatura.
En un acte celebrat a la Biblioteca Municipal el 26 d’octubre va manifestar: «Agraeixo la confiança que m’ha permès fer d’alcalde vuit anys i en faig un balanç molt positiu». I va justificar l’entrevista «perquè volia fer públic a tota la ciutadania que, després de dos mandats, és hora de donar espai a lideratges nous a l’administració pública».
Ara bé, resulta poc convincent l’argument de la seva retirada de la vida política per tornar a l’empresa privada. En el seu discurs d’un tirar-se floretes va fer balanç per destacar el pla de reconversió turística i les subvencions dels fons Next Generation que, entre altres projectes, inclouen un mercat municipal i una residència per a la gent gran.
Una vegada assenyalats els èxits, amb resignació cristiana real o fingida, passava el testimoni a noves figures. Veritat o mentida? Ni sí ni no, sinó tot el contrari.
Jaume Dulsat, políticament, és un hereu de la Convergència de Jordi Pujol i va ser candidat del PDeCAT al Parlament a les eleccions del 14 de febrer d’enguany.
Al produir-se la divisió entre Junts per Catalunya i el PDeCAT, va defensar la reunificació de les dos formacions. Posteriorment, va desmarcar-se del PDeCAT per intentar una aproximació al partit fundat per Carles Puigdemont.
A Lloret de Mar, la història s’ha saldat per part de Junts per Catalunya amb la nominació d’un nou cap de llista que expressava un contundent rebuig a un alcalde saltimbanqui.
Jaume Dulsat, després del fracàs electoral del PDeCat, s’havia esforçat a jugar a la puta i la Ramoneta. Va declarar a tort i a dret que estava obert a estudiar totes les possibilitats si es tractava d’encapçalar una candidatura del seu entorn polític.
Doncs bé, sembla que totes les portes se li han tancat i ha optat per fer mutis. Aquesta és una explicació més plausible del comiat d’un personatge que s’ha comportat com un camaleó de la política amb capacitat de canviar de color en funció de circumstàncies o de càlculs interessats per continuar aferrant-se al càrrec. La seva etapa a l’alcaldia ha estat una barreja de llums i ombres amb ànsies d’acontentar tothom, però que no ha convençut gairebé ningú.
Ara que ha decidit apartar-se de la política, segurament alguns ciutadans recordaran una de les faules d’Isop, La guineu i els raïms.
Hi havia una vegada una guineu molt afamada, i al veure penjant d’una parra uns deliciosos raïms, va voler atrapar-los, però ni saltant hi arribava. Al no poder agafar-los, es va allunyar dient-se: No m’agraden! Estan verds!
