Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Pere Lladó

Els deures pendents de Junts

Des de la seva sortida del govern, Junts no acaba de situar-se en el panorama polític català. Ha encetat una travessia del desert complicada, quan afronta unes eleccions municipals on s’hi juga el futur.

Al llarg d’aquestes darreres setmanes la formació del tàndem Borràs-Turull ha estat notícia pel cas Dalmases. La mà dreta de la presidenta amenaçà una periodista de TV3 ja fa mesos. I aquesta censurable actitud tornà a encendre el foc en el partit. Alguns càrrecs demanaren la dimissió del dirigent de Junts. Però no es conformaren només amb això, sinó que pretenien la seva renúncia en l’acta de diputat, la qual cosa fins ara no s’ha produït. El protagonista de l’escàndol s’ha refugiat en una baixa mèdica, mentre Turull demanava pau a les parts implicades.

Aquest afer posava al damunt de la taula la divisió interna que existeix en un partit on conviuen dues ànimes que tard o d’hora hauran d’iniciar camins paral·lels. Mentre els seguidors de la mestressa són del parer que com pitjor, millor; els partidaris de Turull mantenen encara una certa tradició convergent que compartien tots els consellers que no desitjaven abandonar el govern.

Ernest Maragall ha estat clar fa pocs dies. La pugna per l’alcaldia de Barcelona és entre ERC i PSC. Tanmateix els republicans intenten fer-se valents en ciutats de forta implantació socialista. Aquest és el cas per exemple de Santa Coloma de Gramenet, on Gabriel Rufián s’ha vist obligat a encapçalar la candidatura municipal. Això sí: ell ha exigit continuar com a diputat a les corts espanyoles. Resten llunyans aquells mots de Rufián quan afirmava l’any 2015 que en 18 mesos renunciaria al seu escó per tal de formar part de la República Catalana.

Les seves paraules eren pur fum i no hi ha estat 18 mesos, sinó que han passat set anys de les seves declaracions i allí continua. No el faran fora ni amb aigua calenta. És ben cert allò que un és esclau de les seves declaracions públiques.

I Junts a Santa Coloma de Gramenet, què? Poca cosa, no se’ls espera. Ni allí, ni a Cornellà, ni a Montcada, ni a Castelldefels ni a Badalona, només per posar alguns exemples. A la majoria de poblacions si aconsegueix un o dos regidors serà un èxit. Cada vegada s’allunya més de ser una alternativa i el bipartidisme està en vies de consolidar-se a Catalunya.

És ben cert, però, que encara té poder en pobles petits on segueix l’empremta convergent. Però ERC cada dia és més potent en comarques on Jordi Pujol passava el rasclet i escombrava.

Els propers mesos no seran fàcils per a Junts i els candidats ja han demanat calma. Els alcaldables es juguen les garrofes i no volen més escàndols i menys ara que ha rebrotat als tribunals el cas del 3% amb destacats membres convergents imputats.

Junts avui ha de resoldre qüestions pendents. De primer ha d’aclarir el seu projecte. I si en aquest cas poden conviure persones com Borràs i Cuevillas –recordem que l’advocat abans de la consulta parlava d’una escissió si els afiliats volien continuar al govern– al costat de Turull, Trias, Munté o Rull.

I en segon lloc, necessita saber qui liderarà aquest partit en clau electoral. I més quan el govern republicà està en minoria i té data de caducitat. Sense cap de cartell, malament rai. Pere Aragonès i Salvador Illa porten ja un clar avantatge i un lideratge nou no es fa en quatre dies. Ambdues circumstàncies no són fàcils de resoldre.

Compartir l'article

stats