Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Lluís Bosch Martí

«Infocràcia», la democràcia segons Byung-Chul Han

L’any passat el filòsof sud-coreà establert a Berlín Byung –Chul Han, va publicar en alemany el llibre Infocràcia. Enguany s’ha editat una traducció a l’estat, que porta el subtítol La digitalització i la crisi de la democràcia.

Byung és deixeble de Jürgen Habermas, un dels darrers filòsofs que formen part de la tercera onada d’intel·lectuals adscrits a l’anomenada Teoria Crítica, un corrent de pensament de l’Escola de Frankfurt que va succeir a la Clàssica dels Adorno, Marcuse... que defensaven un marxisme freudià.

Habermas, Foucoult, Lacan, Deleuze i d’altres, van més enllà i parlen de la societat de la comunicació, de la societat disciplinària i carcerària i de l’anomenat capitalisme informàtic digital dels algorismes.

Descobrírem a Byung a partir de la lectura de Ciberleviatán, l’icònic llibre escrit per José María Lassalle, l’autor que més ens ha impressionat darrerament, a través dels seus llibres i col·laboracions en premsa. Lassalle, contínuament ens alerta dels perills que amaguen les noves tecnologies.

En la mateixa línia trobem a l’estat altres intel·lectuals com ara Rendueles o Ignacio Dueñas, uns autors que segueixen les petjades de Mc Kenzie Wark, una professora australiana autora de l’imprescindible El capitalisme ha mort.

Tots aquests autors ens parlen d’un futur-present, on els nostres moviments estan supercontrolats per una robotització dels processos tècnics-laborals-industrials que envaeixen clarament l’esfera privada, duent-nos a una societat que fa anys ja varen preveure visionaris com ara Huxley o Orwell.

Chul Han defensa la idea que el sistema democràtic està seriosament amenaçat pel control que alguns tenen de la informació, per damunt de la veritat. Byung parla del que ell anomena el règim de la informació, definint-lo com la forma de domini en la qual el seu processament mitjançant algorismes, més la intel·ligència artificial, determinen d’una manera decisiva els processos socials, econòmics i polítics.

A diferència del règim disciplinari vigent fins al segle passat, Han diu que en lloc de cossos i energies, el que s’explota ara és la informació i les dades. Aquest capitalisme de la informació, transformat de fet en un capitalisme de la vigilància, degrada a les persones a la categoria de dades i mers consumidors.

Han diu que al llarg de la història tota forma de domini ha tingut la seva pròpia política de visibilització. Així, a l’època de les monarquies absolutes i els emperadors, l’espectacle era el medi de visibilització del domini i el carrer el seu escenari. Era un poder que es deixava veure teatralment, coreografiant la violència explícita per impressionar i acollonir el poble.

A l’època dels reis, diu Han, els sobirans s’exposaven en tota la seva esplendor a la mirada de la plebs, mentre el poble restava invisible en l’anonimat.

Contràriament, el règim actual de domini se’ns presenta com la societat de la vigilància, on les impressionats manifestacions de poder dels governants deixen pas a una altra manera de control molt més sofisticat.

Ara, diu Chul Han, passa justament el contrari, els governants i el seu poder es tornen invisibles mentre que els consumidors, el poble, és visibilitzat de forma permanent per una vigilància explícita, allò que Orwell anomenava «el gran germà».

En la societat actual de la informació, el que prima són les anomenades xarxes obertes, les anomenades autopistes de la informació i, és aquest protagonisme abassegador de la informació el que es converteix en l’autèntic mitjà de domini, fent servir les dades com un eficaç mitjà de vigilància i control, produint-se la paradoxa que atenent a aquest ordre de coses, avui les persones ja no se senten vigilades sinó lliures i, és aquesta sensació d’alliberament la que assegura el domini als que mouen els fils de les titelles, en haver aconseguit relacionar de forma exitosa els conceptes de llibertat i vigilància.

Byung és crític amb aquest nou capitalisme de la informació que adopta formes neoliberals. En l’àmbit formal, el sistema diu que afavoreix la llibertat, però en realitat el que fa és controlar-la en l’inconscient.

En aquest nou ordre de coses, juguen un paper fonamental els anomenats influencers que creen estats d’opinió i construeixen models de comportament a seguir pels nous beats consumistes de l’eucaristia digital i del narcisisme dels ego trips individualistes insolidaris, contraris al contacte humà personal, aduladors de les relacions virtuals, amb desconeguts avatars.

En el llibre, Byung-Chul Han defensa la idea que els valors democràtics han estat destruïts per la manipulació industrial de les consciències que es fa des de les altes instàncies del poder, una teoria apuntada anteriorment per Habermas, Foucoult i fins i tot per Hanna Arendt.

Acabarem aquest escrit citant una intervenció que Jürgen Habermas va fer en un debat en el qual varen participar alguns dels més importants intel·lectuals euroamericans. En la trobada, on el tema a debatre era el fracàs del comunisme i el futur del socialisme, Habermars va dir: «Som molts els intel·lectuals que no creiem en la capacitat de les antigues grans burgesies decimonòniques locals que dominaven en l’àmbit nacional. Avui, el sistema econòmic s’ha tornat anònim i opera a un nivell global, deslligat de les estructures de classe que els identificaven. En la nova no-societat infocràtica, tampoc existeixen veritables relacions humanes, ni socials, tot és tècnic, mecànic, superficial, instrumental i econòmic.

Avui, arreu on les polítiques neoliberals triomfen, tot es comercialitza i es converteix en mercaderia i negoci. Les grans narracions religioses i filosofies, polítiques i culturals han acabat el seu discurs, tot és multitudinari i la informació és abassegadora, barrejant notícies vertaderes i falses que confonen als seus receptors. I no oblidem tampoc que, al capdavall, les dades massives no expliquen res.»

Compartir l'article

stats