El futur ja és aquí. La primera pel·lícula escrita i realitzada per una Intel·ligència Artificial és una realitat. I no, no em refereixo a Alcarràs. Més enllà que el seu títol sigui Salt, un fet que pot provocar un coàgul al cervell a més d’un en llegir els titulars de la notícia a la premsa, val a dir que la trama no té res a veure amb aquesta bonica vila del Gironès. El seu artífex ha estat el berlinès Fabian Stelzer, que no és cap nou exquisit director promocionat per Cahiers du Cinéma o la Fira del bolet de Llagostera, més aviat un expert en fotografia i tecnologia que s’ha servit del cinema per desenvolupar el seu objecte d’estudi. El resultat: un sorprenent film estructurat en episodis que s’allunya de la simple concatenació d’imatges i que, gràcies a les IA Synthesia i Murf, ha generat escenes en les quals els personatges parlen i es mouen sense fer servir persones reals en el procés. Pel que fa al guió, ha estat escrit per un generador de textos anomenat GPT-3, que sona a cosí germà de C3PO, sí, però poca broma que la trama que ha parit, s’aguanta més que qualsevol cabòria signada per Jordan Peele o l’esperpent de Midsommar, la comèdia més sobrevalorada de la dècada (estic convençut que amb riures enllaunats, hauria reeixit molt més). Certament, superar aquells manuscrits tampoc era cosa difícil, però escriure cinema des dels seus fonaments sense caure en el tedi i, sobretot, aconseguir projectar-lo viralment al marge de la pompositat «festivalera», els ens subvencionadors i mitjans de comunicació especialitzats, o no, vist com està el panorama cinematogràfic general, és tota una victòria.
L’argument de Salt ens transporta a un planeta llunyà anomenat Kaplan-3, on hi ha abundants mines de sal, un fet que provoca situacions perilloses entre les naus espacials i tripulacions dels planetes propers, que cobegen el recurs i hi trafiquen sense miraments. Cada capítol té una durada aproximada d’uns dos minuts i, a sobre, per acabar de donar-li un al·licient participatiu i interactiu, un cop compartit a twitter, el públic pot votar entre una sèrie d’opcions per decidir per on hauria d’anar la trama. O sigui, el clàssic Elige tu propia aventura de tota la vida però aplicat al cinema high-tech, una manera de fer que ha de desembocar en el primer film creat per Intel·ligència Artificial, un cop Stelzer ajunti, com diu, els curtmetratges resultants en un metratge únic. No sé si el futur del cinema generador d’indústria passa per aquí però per on dubto que passi és per Alcarràs. I encara menys per Ordis. El següent pas d’aquesta nova etapa evolutiva seria aplicar i estendre el giny a la política, a veure si ens podem estalviar els dròpols que viuen d’ella. Fer-ho pitjor sembla impossible. I per la mateixa regla de tres, generar crítiques de cinema i sèries, i opinions en general amb un mínim de criteri. Ara hi ha el que hi ha. Signat: Skynet.
