La guerra a Ucraïna posa en greus dificultats econòmiques diversos sectors econòmics i el de la pagesia n’és un dels importants. El sector primari ha hagut de fer front a situacions difícils i adaptar-se a les noves condicions del mercat europeu i a la globalització, però moltes explotacions no ho han pogut resistir i n’hi ha que han hagut de tancar.
Les explotacions agroalimentàries ho tenen complicat per subsistir en època de crisi i com que, malauradament, les crisis no tenen aturador, viure del sector primari és cada dia més difícil. Hi ha pagesos que han d’abandonar l’activitat, perquè no poden suportar l’encariment de les matèries primeres, per la caiguda dels preus o per la pressió urbanística i, d’altres, que han de continuar al front de les explotacions en edats molt avançades, alguns amb més de 80 anys, perquè no tenen relleu generacional i no poden deixar la feina.
Els preus que poden cobrar les explotacions agroalimentàries són molt inferiors als que acaben pagant els consumidors finals. I en molts casos l’encariment dels productes alimentaris es produeix per una cadena de distribució poc eficient, amb intermediaris que no hi afegeixen valor i que els encareixen. Afortunadament, les cooperatives agràries ajuden als productors en la comercialització i permeten que no hi hagi tanta diferència entre el cost del producte final i el que en percep el productor.
La globalització que ha estat tan elogiada, també té problemes. Els agricultors ho saben per les importacions de productes que competeixen amb els seus a preus més baixos i també per l’escassetat d’altres productes dels quals aquí en som deficitaris, com és el cas dels cereals, que en falten a causa de la guerra d’Ucraïna. I és que amb la globalització alguns van pensar que era més barat comprar a fora que produir aquí, però ara s’ha vist que entre la pandèmia i una guerra tan a la vora, pot perillar el subministrament de productes bàsics per a l’alimentació de les persones.
Els ramaders catalans saben, per exemple, que per criar bestiar han de respectar les lleis mediambientals. Els productors de porcí han de complir el que determina la llei de dejeccions ramaderes i els petits ramaders tenen problemes per gestionar l’excés de purins, però si no ho fan, si no compleixen, el medi ambient continuarà degradant-se, perquè contaminaran la capa freàtica i moltes fonts hauran de penjar el cartell d’aigua no potable. Per tant, pel bé del medi ambient i de la salut de les persones és imprescindible que compleixin la llei, encara que alguns competidors seus de fora de Catalunya tinguin normatives més laxes i els facin la competència amb costos menors.
Afortunadament el país compta amb una indústria agroalimentària potent que actua de suport a les explotacions agrícoles i ramaderes. Sense aquesta indústria, que en bona part està situada a la Catalunya rural, moltes petites explotacions ho tindrien molt més difícil per rendibilitzar la seva feina.
L’abandonament d’explotacions agroalimentàries contribueix a la despoblació de les zones rurals i aquesta és una de les causes que hi hagi zones del país que quedin sense veïns, amb els problemes que això comporta per al manteniment del territori en bon estat i evitar-ne la degradació.
Durant la pandèmia es va demostrar la importància de no dependre de l’exterior per auto abastir-se de productes bàsics per al funcionament de l’economia i, sobretot, va queda clar que és imprescindible no dependre d’economies exteriors per proveir-se d’aliments. Doncs bé, ja cal que ens hi posem, perquè si el sector agroalimentari continua empetitint-se arribarà un moment en què l’alimentació d’aquí dependrà de productors d’altres països.
