En el darrer ple municipal de Figueres, el portaveu de Ciutadans, Héctor Amelló, va demanar més control policial a la ciutat assegurant que, per exemple, a la Marca de l’Ham els veïns pateixen un «infern amb festes, baralles i tràfic de drogues». Aquesta mateixa setmana, el portaveu dels veïns del barri, Josep Manel Garrido, també exigia «un reforç de la seguretat a la Marca de l’Ham i tot Figueres». El vicealcalde, Pere Casellas, fa mesos que no deixa d’explicar com treballa el govern municipal per reforçar la plantilla de la Guàrdia Urbana. «En tres anys n’hem contractat 18 de nous», escriu el polític socialista en un article al butlletí que l’Ajuntament de Figueres ha repartit recentment a totes les bústies de la ciutat. A la mateixa pàgina d’aquesta publicació municipal, el portaveu de Junts per Figueres, Jordi Masquef, parla «d’una creixent inseguretat a la ciutat» i assegura que «no només calen més agents, sinó que cal dotar aquest agents de més recursos». Tothom hi està d’acord? Govern i oposició? El gran (únic) remei per als problemes de Figueres é posar un policia a cada cantonada? Amb això s’haurà arreglat tot i la ciutat passarà a ser més segura, neta, agradable i moderna que Helsinki?
Dimarts, en una entrevista al Setmanari de l’Alt Empordà i Diari de Girona, l’alcaldessa Agnès Lladó reconeixia que «patrullant durant cinc hores de nit amb la Guàrdia Urbana em vaig adonar que Figueres té un problema social». Oh, sorpresa... Hi ha zones de Figueres que, de cop, no passaran a convertir-se en un calc del barri de Nyhavn de Copenhaguen encara que Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i Policia Nacional hi destinin tot els nous agents que surtin de les futures promocions. L’augment de les desigualtats socials i el repte d’encaixar en la societat un alt volum d’immigració fan que la ciutat necessiti molta inversió en temes socials. Molta inversió, més enllà de la que es pot permetre l’Ajuntament. I no només als barris del nord-oest. Lladó diu que fan «molta inversió social», però, a sis mesos de les eleccions, l’alcaldessa no ho té gens fàcil. És més fàcil comprar el relat de qui promet que, si ell pogués decidir, hi hauria un policia cada deu passes. Encara que després no ho compleixi.
