Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Xargayó

Esperant que Duran parli

Gemma Nierga li va preguntar dimecres a Duran i Lleida, l’expresident d’Unió Democràtica, si era possible que els dirigents de CDC desconeguessin les comissions del 3%. Duran va respondre que, si estigués davant d’un jutge, hauria de dir la veritat, però que, com que no hi era, «millor callo i ja està». Desconeixem què explicaria Duran davant un jutge sobre el finançament il·legal de CDC, segurament callaria o fugiria d’estudi. La seva paraula val tant com res. Gemma Nierga hauria hagut de tenir una mica més de reflexos per recordar-li la promesa que li va fer Duran i Lleida en el programa La Ventana, de la Cadena SER, el 21 de desembre de l’any 2000. La periodista baix-empordanesa li va preguntar què passaria si algun dia es demostrava que el seu partit s’havia finançat il·legalment amb els diners del cas Treball: «Si es demostra que una pesseta (encara no havia entrat en vigor l’euro) dels fons ha anat a Unió, dimitiré. Assumiria responsabilitats, però no es preocupi, que això no passarà», va respondre amb la fatxenderia habitual en els polítics que menteixen compulsivament.

Tretze anys després, perquè els procediments judicials són extremadament lents, sobretot quan afecten els partits polítics, una sentència judicial va condemnar, per primera vegada a Espanya, a un partit per corrupció després que Unió Democràtica admetés davant la Justícia haver-se finançat il·legalment amb fons europeus destinats a la formació d’aturats durant els anys noranta. Unió va pagar 300.000 euros (una quantitat minúscula per la magnitud reial del frau) per fer front a la responsabilitat civil que li corresponia. Per descomptat que Duran no va assumir mai cap responsabilitat. Com no ho ha fet cap dirigent polític, ni tampoc ho farà Artur Mas amb el cas del 3%, del qual només anirà a judici una petita part.

Mentre Duran i Lleida insinuava a Gemma Nierga que tenia informació sobre el finançament de CDC, Jordi Turull, secretari general de JxCAT i exalt dirigent de CDC, es feia el tanoca a Catalunya Ràdio quan li preguntaven sobre el 3% i deia tot el contrari que Duran: «Jo no en sabia res, d’aquestes suposades pràctiques de finançament il·legal. Si ho hagués sabut, les hauria denunciat». Turull és dels que es creuen que la resta dels mortals som idiotes. «Ho hauria denunciat», assegura. Turull és un dels quatre dirigents que surt retratat en aquella icònica foto de la corrupció de CDC acompanyant al corrupte Oriol Pujol al jutjat per intimidar el jutge i promulgar la innocència del petit de la família Pujol Ferrusola. «Hauria denunciat», té la barra de dir aquell que pretenia empresonar els joves indignats del 15-M.

A Catalunya, fa anys que tot és una falsedat, una mentida de proporcions gegantines. Primer, dècades d’una corrupció institucionalitzada, més tard la independència que teníem a tocar, les estructures d’Estat, el suport del món mundial, etcètera. Tot plegat, amb una mateixa finalitat: omplir-se les butxaques. Ara, tot està en mans de Germà Gordó, antic gerent de CDC, exsecretari del Govern i ni més ni menys que exconseller de Justícia. En una estructura tan jerarquitzada i vertical com la que impera en els partits polítics espanyols, tots, no es mou ni un paper sense coneixement del líder. I pobre de qui el mogui pel seu compte. És probable que la Justícia, que necessita proves per condemnar, no tingui capacitat per arribar més amunt de les figures dels tresorers o gerents, però és innegable qui són els responsables de la corrupció. Queda per veure si Germà Gordó s’ho empassarà ell solet, presó inclosa, i queda per saber si va ser tan babau de gestionar les comissions del 3% sense guardar-se cap prova que li permeti tenir un roc a la faixa. Té un bon assessorament a casa seva, la seva dona, Roser Bach, és vocal del caducat Consell General del Poder Judicial. Desconec si, després de les seves declaracions al programa Cafè d’Idees de Gemma Nierga, el jutge cridarà Duran i Lleida a declarar, però resultaria divertit que algun polític ens expliqués, amb pèls i senyals, la corrupció catalana. Ànims, Duran! Estem esperant que parli.

Compartir l'article

stats