El proper 17 d’aquest mes ha de tenir lloc a Barcelona el «Segundo chequeo semestral» del compliment de les obres del Corredor Mediterrani i el VI Acte Empresarial sobre el tema. Es tracta d’una infraestructura ferroviària que ha d’anar de la frontera francesa a Algesires, inacabada i incompleta, amb més de vint anys de retard, cosa que hauria de fer vergonya tant als polítics mesetaris com als nostres per haver-se deixat engalipar durant tants anys. De Girona a Cadis (11 províncies) hi ha les tres més habitades: 18,4 milions d’habitants (39% de la població espanyola amb un 37% del PIB nacional). Es concentren en el recorregut alguns dels principals centres industrials i petroquímics de l’Estat, quatre ports marítims principals a més de ser l’eix turístic per excel·lència. En aquestes províncies hi ha vuit equips de primera divisió de futbol, cinc de segona i vuit o nou de la lliga ACB de bàsquet. Semblaria que l’Estat s’hauria d’adonar d’aquesta riquesa, vetllar-la i invertir-hi per a assolir una major mobilitat de cara al turisme, a les exportacions i a la connexió amb Europa. I això sense comptar l’estalvi energètic que suposaria eliminar camions de les autopistes, calculat en 900.000 tones de CO2 (130.000 cotxes donant la volta al món).

Doncs, no. El 2011 el Ministeri de Foment va assolir que Europa acceptés com a Corredor Mediterrani (i financés) un Corredor Central que passa per Madrid. Increïble, però cert! El 2013, el president M. Rajoy, anunciava a la convenció del PP de Peníscola (Castelló) que l’AVE mediterrani seria una realitat el 2015!!! On s’ha de signar perquè estigui enllestit el 2030?

Des d’aleshores, tot han estat entrebancs, dificultats i excuses. La més important, potser, que cal una doble plataforma per a una doble via que permeti el tràfic de persones i mercaderies. El problema era que en el recorregut, en molts casos sols hi havia una plataforma de via única amb l’amplada ibèrica (1668 mm) diferent de la internacional (1435 mm). Què es va inventar provisionalment? Posar un tercer carril per reduir l’amplada ibèrica a 1435 mm enmig del ja existent damunt de les mateixes travesses.

El primer problema ja sorgeix en el creuament de la frontera: una sota plataforma prevista, a través d’un túnel de 8,3 km en la línia Figueres-Perpinyà. Primer coll d’ampolla on es poden concentrar tot el tràfic de passatgers i mercaderies. I això per no parlar dels subministraments elèctrics (25kV de corrent alterna en les línies d’alta velocitat, diferent dels 3kV a Espanya i 1,5kV a França per a les línies convencionals) ni de la diferencia dels sistemes de seguretat (ASPA, aquí; KVB, a França; ERTMS, enla xarxa d’alta velocitat). L’excusa sol ser que els francesos no estan per la feina ja que de Perpinyà a Montpeller existeix una sola plataforma saturadíssima (amb trens regionals, de llarga distància, d’alta velocitat i de mercaderies). Ells ja han programat aquests 160 km en una primer fase fins a Beziers, per arribar, després, a Perpinyà. Si Espanya arribés a la frontera sense més retards, també obligaria el país veí a accelerar les obres. El problema és que les promeses de la ministra Raquel Sánchez no van per bon camí. Va prometre enllestir el 2026 la connexió Almeria - frontera i, per al 2023, les obres següents: 1) la connexió del port de Tarragona i Camp de Tarragona amb la resta d’Europa; 2) Connexió de les tres capitals de la Comunitat Valenciana amb ample internacional i millora de serveis a València i Castelló per no interferir l’AVE amb rodalies; 3) Posada en servei dels trams Almussafes - Fonteta de Sant Lluís i Moixent - L’Alcúdia; 4) Posada en servei de l’entrada a Múrcia; 5) Connexió directa i d’alta velocitat entre Granada i Màlaga amb Antequera.

A fi que els terminis es poguessin assolir, segons els experts, caldria que estiguessin en marxa els trams Totana - Totana a Múrica (sense definir) i Lorca - Pulpí, la connexió Múrcia - Cartagena i la línea Bobadilla - Algesires. A banda que el tram Almeria - Granada no disposa encara de projecte, el túnel de València amenaça de convertir-se en un altre coll d’ampolla –el semàfor d’Europa, ja lli diuen– si les obres no s’acceleren.

Ara bé, on el Corredor Mediterrani s’ha empantanegat (per no dir embussat) és a Andalusia. El pitjor problema és la línia Múrcia-Almeria, que ha d’enllaçar ab el projecte Pulpí-Almeria. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana s’ha compromés a fer arribar l’AVE a Almeria el 2026, però el ritme actual és lent, i sembla que el problema més gran serà el soterrament de l’estació de Lorca. En canvi, el Ministeri, ja ha adjudicat l’estudi funcional de la línia Guadix - Baza - Lorca. Quant al tram Almeria - Màlaga - Algesires, línia prposada per Ferrmed i Quiero Corredor per poder tenir un tren que discorri per tot a la costa, el Ministeri ho recollí com un simple estudi.

S’esperava pel passat estiu l’estudi funcional de la línia Almeria - Granada - Bobadilla. No està ni tan sols en projecte, però el ministre Ábalos havia deixat clar que l’obra no començaria fins que no arribés el tren a Almeria des de Múrcia. Pel que fa al funcionament de l’A VE Granada - Antequera, cal dir que ho fa a mig gas: hi ha trams amb via única, trams amb tercer carril i en altres se circula a 30 km/h. Caldria que esdevingués via doble per a una veritable AVE. En aquesta línia la gran obra ha de ser la variant de Lojas. Pel que fa al tram Antequera - Algesires –l’únic en comú entre el corredor Central i el litoral– , s’havia plantejat com a doble via d’amplada internacional, però, a banda d’electrificar-la i dotar-la d’ERTMS, s’hi està posant un tercer carril, a manca de definició de l’impacte ambiental.

Fa deu anys, Itàlia tenia 815 km d’Alta Velocitat; Alemanya, 1348; França; 2.171. Espanya en tenia en projecte 3.744. Els passatgers per km l’any 20166, a França eren 41,5; a Espanya, 2,8. No debades, una economista com Elisenda Paluzie ha escrit: «La inversió faraònica de l’AVE a l’Estat espanyol, amb una estructura radial al voltant de Madrid i connexions amb punts de baixíssima activitat econòmic, ha estat una de les decisions econòmiques més ineficients preses els darrers anys». Desenganyem-nos: es van prendre perquè les vam deixar prendre.