Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Carlos Arbó

Un «think tank» sobiranista

L’Institut Ostrom, un think tank català que compagina el liberalisme econòmic acèrrim amb el sobiranisme polític radical, va celebrar fa pocs dies el seu sisè aniversari. A la festa hi va assistir, entre altres, el conseller de Drets Socials de la Generalitat, Carles Campuzano, càrrecs polítics, dirigents patronals i figures del món acadèmic. Cal destacar la presència d’Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, i el diputat de Junts per Catalunya, Joan Canadell, que corroboren la dita que els extrems es toquen i que el món és rodó.

En el transcurs del sopar, es van lliurar els premis al lideratge intel·lectual i empresarial a Xavier Sala i Martín i a Mar Alarcón, respectivament. El primer és un representant d’un liberalisme recalcitrant i d’un independentisme irredempt. La segona és fundadora de SocialCar, una empresa de l’anomenada economia col·laborativa que, amb una plataforma en línia, lloga cotxes particulars per hores, dies o mesos, al marge de la regulació del sector.

D’acord amb el seu ideari, l’Intitut Ostrom, col·labora amb l’Adam Smith Institut, Cato Institut i l’Institut Juan de Mariana, la flor i nata del pensament liberal (o neoliberal).

Aquest «laboratori d’idees», el nom del qual és en homenatge a la primera dona guardonada amb un Premi Nobel d’Economia, l’any 2009, la nord-americana Elinor Ostrom (1933-2012), és un viver del liberalisme llibertari (de l’anglès libertarian) que sustenta «la vigència suprema de la llibertat individual, el lliure mercat i la mínima intervenció estatal».

El seu president, Eric Herrera, empresari i músic, explica que la seva feina és analitzar els temes i intentar aportar dades que posen a disposició de (...) patronals, institucions o grups polítics. No són ni volen ser una formació política, però se’ls veu el llautó ideològic.

A Twitter el 27/08/2021 escrivia que «l’independentisme era un moviment de progrés i llibertat, però el seu dogmatisme ideològic l’ha portat a posicions cada vegada més paternalistes i autoritàries més pròpies d’un estat caduc que d’una nació amb aires de modernitat. Una pena».

Pau Vila, director de programes de l’Institut, en una entrevista el 16 d’octubre d’enguany, qualificava a Margaret Thatcher de política de caire liberal. I, com que els diners no tenen color polític, lloava Isabel Díaz Ayuso, que els havia encarregat un informe sobre la fiscalitat autonòmica, per adoptar iniciatives com: «Anar substituint tots els punts on es requerien llicències per declaracions responsables. Que vol dir que si algú està molt convençut que el que fa està bé, que ho faci». (...) Si incompleix, se’l multa o es reverteix el que ha fet».

Control previ? No! Avall que fa baixada. Visca la llibertat d’empresa!

Compartir l'article

stats