Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Agustí Casanova i Masferrer

L’edat i la creativitat

Durant unes dècades per amagar la gravetat i desdramatitzar l’últim període de la vida dels humans es van inventar l’eufemisme «tercera edat». Van comptar malament, atès que la vida es divideix en quatre estadis crucials, la infantesa, l’adolescència, precedida per un factor biològic, la pubertat; tot seguit l’adultesa, la plenitud física corporal i mental que es correspon amb la vida laboral i l’últim període rep el nom d’ancianitat, senilitat, longevitat, senescència, d’aquesta darrera paraula deriva: senador, senil i senyor. La vellesa es caracteritza per un deteriorament progressiu dels òrgans i de les seves funcions.

La primera imatge que va trastocar la nostra concepció de la tragèdia de ser vells ens va venir del món anglosaxó i no sols en les pel·lícules veiem homes i dones grans que figuraven ser adolescents, sinó també a la realitat vàrem trobar-nos amb uns ancians estatunidencs que semblaven jovenets, vestits esportivament, fent l’ànec en la discoteca, i si coincidies amb ells, com em va passar a Egipte en un creuer pel Nil, te n’adones com s’estimen la vida i els seus plaers; no paraven de riure per qualsevol ximpleria, es feien bromes, ballaven i cantaven, talment com si fossin els amos del món.

El primer dia ens van fer gràcia, després quan ens adonàrem de la seva arrogància i menyspreu als egipcis que servien i també contra nosaltres, la seva superioritat va resultar odiosa i ens cansàrem de les burrades fàtues, sort que el tercer dia abandonaren vaixell. No tota la vellesa és tan frívola i per això ara parlaré sobre la relació de les edats i la creativitat.

L’edat, segons alguns experts, és fonamental en alguns sabers i ciències, per exemple, segons l’Imma, catedràtica de la Politècnica de Barcelona, els grans físics han fet els descobriments abans dels trenta anys. Albert Einstein publicà en el 1905, quan tenia 26 anys, La teoria de la Relativitat. Isaac Newton, a 26 anys, va escriure el que per a molts científics representa el llibre més important de la història de la ciència, Els principis matemàtics de la filosofia natural. Galileo Galilei, als 22 anys, va afirmar en el llibre Teorema sobre el centre de gravetat que la terra no era plana i girava al voltant del sol. Euclides, a 25 anys, va presentar el llibre cabdal de geometria i matemàtiques: Els elements.

J. Kepler als 23 va diferenciar entre creença i ciència, astronomia i astrologia, provocant un escàndol en totes les universitats i ja parlà de l’òrbita que descriuen els planetes. Encara s’atribueix a G. Leibniz ser l’últim enciclopedista i també l’últim geni universal, atès que a 20 anys va publicar un tractat sobre el càlcul infinitesimal. El pensador Diderot, desesperat davant el saber i la ment de Leibniz, escrigué: «Quan hom compara els seus talents amb els de Leibniz, hom té la temptació de llençar tots els seus llibres i anar a morir silenciosament en la foscor d’algun racó oblidat». Aquest pensador va brillar en tots els camps del saber.

Els científics no deixaren mai de crear al llarg de la seva vida; tanmateix, el seu primer descobriment és el que consta en els manuals i tot el que feren després manté una relació o una ampliació enginyosa amb la intuïció genial inicial.

La correlació objectiva entre edat i creativitat no passa en l’art, ni en la filosofia, ni en la literatura. Hi ha autors que jovenets publicaren la seva gran obra, Mario Vargas Llosa tenia 27 anys quan va donar-se a conèixer amb la novel·la La ciudad y los perros, Lewis Carroll a l’edat de 33 anys va escriure Alícia al país de les meravelles, Stevenson als 33 anys, L’illa del tresor, Emily Brontë als 29 li van publicar Cims borrascosos, però altres com Bram Stoker, Dràcula als 50 anys, Tolkien El senyor dels anells havent complert 62 anys, Lolita, quan V. Nabokov tenia 56 anys, Cervantes als 58 va escriure El Quixot, Saramago als 73 escriu el seu millor llibre, Assaig sobre la ceguesa.

En pintura, Velázquez va ser un pintor precoç i a 19 anys va pintar Vieja friendo huevos, als 21 El aguador de Sevilla, tanmateix els crítics d’art coincideixen en què la seva plenitud artística va ser en l’última dècada, amb Las Meninas als 57 anys. Miquel Àngel s’hi va posar de jove, però va ser als 66 anys quan acabà la Capella Sixtina.

Soc vell i m’adono que el meu aspecte físic ha canviat, he perdut agilitat i força; no menjo gaire i algunes coses que suportava mitjanament bé, ara em cansen de seguida, com escoltar converses que no m’aporten res. Dormo unes vuit hores, tanmateix, mandrejo molt; no camino massa, de fet mai he sabut passejar, perquè com a bon pagès trescar ha de tenir una finalitat concreta: anar al bosc a collir bolets, a l’hort a trencar faves, o a veure un amic. Caminar per caminar no ho he fet mai.

Jean Paul Sartre va deixar escrit que la mort de l’ésser humà apareix quan aquest perd la curiositat i la il·lusió per saber i res espiritual l’interessa; la vida és una mera mecànica d’hàbits i de rutines quotidianes. Hi estic d’acord. Sortosament m’inquieta saber, llegir, i passo el dia esbrinant el significat d’alguns mots i llegint textos dels filòsofs.

La tradició literària està farcida de dites i refranys irònics dedicats a la vellesa. N’he fet una tria: «No són els anys que ens fan vells», una al·lusió als disgustos; «Ningú vol ser vell, però tothom hi vol arribar», «Vell, pobre i boig, tres mals que no fan goig», «De l’home vell, si és ric, tothom n’és parent o amic» i «El dimoni sap molt perquè és vell».

Més a DdG+

Compartir l'article

stats