Aquesta setmana arrenca el Mundial de futbol de Qatar, un mundial que molts han qualificat darrerament com el de la vergonya, sobretot la premsa i molts articulistes esparverats que, com sempre, han liderat un crit unànime i sentit al cel acusant, tant al país com a l’organització de l’esdeveniment, d’una vulneració sistematitzada dels drets més fonamentals de l’home. N’hi ha prou amb ficar a Google aquest mateix títol i veure que el sentir generalitzat va més enllà d’una simple coincidència. Treball forçat en condició d’esclavitud, prohibició de les relacions homosexuals i degradació de la dona són algunes de les «boniques» tradicions d’aquest estat del Golf Pèrsic. A més, molts d’aquests suposats delictes, com la mateixa homosexualitat o d’altres com l’apostasia, la blasfèmia, la llibertat religiosa i el consum d’alcohol, són castigats amb penes tan ponderades i civilitzades com la lapidació o la pena de mort, segons el cas. A veure, raó no els falta a tots aquells que han criticat darrerament la celebració de la cita mundialista a Qatar, però clar, no deixa de ser curiós que se’n recordin justament ara, quan la designació del Mundial va ser fa justament dotze anys, el 2 de desembre de l’any 2010. En el transcurs de tots aquest temps no s’ha vist ni molta crítica ni molta oposició a l’aquelarre mundialista. Però és que tampoc es va veure amb la celebració de l’anterior cita a Rússia (amb l’historial que precedia els exsoviètics), ni a l’anterior a Brasil (un dels països amb més alts graus de desigualtat i de criminalitat del món). A Brasil, la vergonya va ser doble perquè també se li va atorgar la celebració dels Jocs Olímpics de l’any 2016, desvirtuant el missatge humanista implícit a l’olimpisme.
En efecte, aquest mundial és el de la vergonya, sí, però també certifica la consagració dels hipòcrites, l’entronització de la hipocresia com a motor polític, econòmic i social del segle XXI. La suposada reunió futbolística més important del planeta ha acabat sucumbint als pèrfids interessos de les organitzacions que els gestionen i, el més greu, amb la complicitat dels països que hi participen. Que la pela és la pela, i a Qatar cobrarà fins i tot l’apuntador. I no pas poc. Però és que anar a Qatar quan el govern del teu país regula per llei la lliure orientació sexual, la igualtat de gènere i altres, evidencia no creure’s aquestes mateixes lleis. En el cas concret de l’homosexualitat, deia un ambaixador qatarià del mundial a una televisió alemanya que és «una desviació mental», per afegir tot seguit que «qui vingui al mundial haurà d’acceptar les nostres regles». Alt i clar. On estan ara els croats del moviment woke que, això sí, boicotegen sempre que poden tot allò que sobrepassa els seus límits de l’humor o que ataquen tota mostra de creació artística amb argumentacions de pàrvuls hiperventilats? Ni hi són ni se’ls espera. El subprofundisme mental és el que té.
