Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Marc Verdaguer

Jo sí que miraré el Mundial

AQatar tots són molt dolents i per això, com aquell nen petit que quan s’enfada decideix que no et parla, «aquest any no miraré el mundial de futbol». A mig camí entre l’infantilisme i la pura hipocresia, en les últimes setmanes han aparegut com bolets grapats de comentaris i opinions favorables a una mena de boicot, com a espectadors televisius, al Mundial de futbol a Qatar. Alguns tan originals, i intel·lectualment potents, com, per exemple, titular un article amb la desgastada definició del futbol com a «opi del poble». Pura hipocresia.

Aquest Mundial és un nyap. Des del punt de vista del calendari obligant a aturar totes les lligues a l’hivern, des del respecte del país amfitrió als drets humans, des de la perspectiva ambiental amb una desorbitada despesa energètica per haver de jugar en estadis amb aire condicionat… O, simplement, pels nombrosos treballadors que han mort en la vertiginosa construcció de les instal·lacions que l’acolliran. Estem d’acord. Estaria millor que el Mundial es jugués en un altre indret. Però vestir-se ara de persona conscienciada per sostenir que has vist totes les finals dels mundials des de la «mano de Dios» de Maradona contra Anglaterra a Mèxic ‘86, però que et negués a veure cap partit de la cita qatariana és pura hipocresia. I, segurament, també mentida.

És un postureig hipòcrita si, al mateix temps, no arriba acompanyat de fer el mateix amb tots els partits del Manchester City de Pep Guardiola, del París Saint-Germain de Leo Messi i de tants altres equips començant, sí també, pel mateix Girona. Perquè clar el Mundial no el miro perquè Qatar és un país on no es respecten els drets humans. Però, després el dissabte no em moc del sofà per veure com mou la pilota l’equip de Guardiola o, l’endemà, anem tota la família cap a Montilivi vestits amb la samarreta blanc-i-vermella. El City, i per extensió el Girona, està a les mans de Mansour bin Zayed Al-Nahyan. És a dir dels Emirats Àrabs. Un país, i un govern, no gaire diferent del de Qatar. I no per això s’ha deixat de mirar el City per la televisió o d’animar el Girona. Encara que no ens agradi, així és el futbol modern. I el continuem mirant. La resta, repeteixo, és pura hipocresia.

Compartir l'article

stats