Acostumats a veure com els diners públics queien del cel, han aflorat els nervis al diari El Punt. Sobretot, des que s’han quedat sense el seu principal valedor d’aquests últims anys, Carles Puigdemont. Com que els ve de nou, l’actual propietari i director, Joan Vall Clara, s’ha queixat públicament per unes paginetes que la Generalitat ha regalat a l’Ara, i ahir també responia a un article que vaig publicar el passat dia 5.
Vagin unes petites puntualitzacions:
1. Ja no és que, al llarg dels dos anys de la presidència de Puigdemont (2016-17), El Punt ingressés, només en insercions publicitàries adjudicades a dit, 5.194.474 euros (165.833 euros el Diari de Girona), sinó que des que Puigdemont ha ostentat el poder, primer a Convergència i després a JxCAT, els ingressos d’El Punt en publicitat de la Generalitat (període 2016-2021), han ascendit a 9.830.042 euros (9.301.087, directament a El Punt i 528.955 euros al seu suplement d’esports). I també hi podríem afegir els 878.063 euros que va rebre entre 2016 i 2019 per El Punt TV, una cadena de televisió amb una audiència insignificant.
2. Deia Vall Clara, en el seu escrit de rèplica, que El Punt va facturar a la Generalitat 574.464 euros el 2020 i 783.896 el 2021. Això, és fer trampes al solitari. El propietari d’El Punt s’oblida de sumar els ingressos publicitaris de l’edició digital i del suplement d’esports. Sumats aquests, el 2020 va rebre 911.320 euros i el 2021 1.206.918, mentre les insercions publicitàries al Diari de Girona van ser de 188.678 euros el 2020 i 240.232 el 2021, una notable diferència. I no tornaré a repetir les aclaparadores xifres favorables al Diari de Girona sobre l’audiència dels dos mitjans a les respectives edicions digitals.
3. També deia Vall Clara que l’any 2012 El Punt va cobrar 717.293 euros i no 2.327.342. Vall Clara ha trigat més de nou anys a desmentir aquesta xifra, perquè ja la vam publicar en una informació sobre subvencions de la Generalitat el 21 d’abril de 2013. Llavors no devia estar tan nerviós. I, en aquest cas, també fa trampes al solitari. Citaré algunes de les partides que El Punt va rebre de la Generalitat l’any 2012: 230.000 euros per «una forta campanya promocional d’El Punt Avui i crear la nova secció Catalunya vol viure en llibertat»; 89.000 euros per ampliació de continguts del suplement de Cultura d’El Punt Avui; 198.329,54 euros per la «inserció de ginys» publicitaris; 249.769 euros de subvenció estructural de l’edició gironina d’El Punt; 240.559,69 euros de subvenció estructural d’El Punt Avui; 79.023,65 euros de subvenció estructural de l’edició digital. Ja sé que el suplement d’economia d’El Punt s’edita a través d’una societat anomenada Taller d’Iniciatives Editorials, però la Generalitat, no jo, considera que és d’El Punt, com queda clar en l’enunciat d’una despesa publicitària del Govern català de 165.037,95 euros de l’any 2012 per «inserció de monogràfics informatius i divulgatius en format paper i digital en el suplement l’Econòmic del diari El Punt Avui»; i altres 84.000 euros per la «difusió i posicionament del setmanari l’Econòmic a les empreses d’arreu de Catalunya». I aquell 2012, el suplement d’Esports d’El Punt va rebre 672.395 euros per subvencions estructurals, publicitat i projectes, entre les quals hi figurava un regal ad hoc de 290.000 euros del departament de Presidència. Vagin sumant. Els 717.293 euros de Vall Clara es queden molt curts. I, com deia ell en el seu escrit d’ahir, «totes aquestes xifres són fàcilment contrastables a les memòries anuals de la Generalitat». La majoria de les quantitats que he detallat van sortir al DOGC dels dies 1 i 15 de febrer de 2013. I les insercions publicitàries dels últims sis anys es poden consultar a: https://governobert.gencat.cat/ca/transparencia/Gestio-serveis-publics/memoria-sobre-publicitat-institucional/
En la informació que vam publicar el 21 d’abril de 2013 ja explicàvem per què, en un context de fortes retallades, la Generalitat d’Artur Mas havia sigut tan generosa amb El Punt. Resultava que l’exsenador de CiU, Joaquim Vidal, acabava de comprar el diari. Com que no se’n va sortir del seu objectiu inicial d’implicar altres empresaris gironins, va trucar al Govern de CiU i a l’Institut Català de Finances. Allà, les portes se li van obrir de bat a bat. Malversació legal de diners públics.
4. Després d’un llarg circumloqui, Vall Clara m’acaba donant la raó sobre l’Esportiu quan diu que «només ven conjuntament amb diaris certificats». O sigui, un suplement d’esports.
5. En cap moment del meu article del dia 5 dic que Joan Vall Clara s’hagi enriquit. Ni ho sé, ni m’importa. Parlo sempre del diari El Punt.
Per tant, no cal perdre els nervis per unes paginetes de res. En porten moltes de cobrades. I continuaran rebent molts més ajuts públics que el Diari de Girona.
