Llegeixo en un molt bon article de Manel Riu de Crític unes dades rellevants per la reflexió. Va de la prescripció de medicaments relacionats amb el que podríem anomenar les dificultats de viure. Es tracta d’analitzar els problemes de salut mental a partir de les prescripcions de medicaments. Segons dades del Departament de Salut, a Catalunya es van receptar 7.919.957 antidepressius l’any 2021. La suma dels ansiolítics va ser de 7.108.635 receptes. La xifra d’antipsicòtics (2.800.486) i d’hipnòtics i sedants (2.447.585). Les xifres van en augment en relació al 2020 i també al 2019. Per exemple, els antidepressius, sumen 700.000 receptes més que el 2019, i el dels ansiolítics, 400.000 més. Les dades ens diuen que les dones consumeixen el doble de receptes que els homes, tant pel que fa als ansiolítics com als antidepressius.
Per contra a Catalunya hi ha només 293 psicòlegs i 385 psiquiatres als centres de salut mental d’adults de Catalunya (CSMA). A Espanya hi ha 10 psiquiatres per 100.000 habitants, mentre a Itàlia 17, Regne Unit 18, França i Suècia 23, Alemanya 27 o Suïssa 51. Ja veiem que alguna cosa d’arrel està fallant.
És aquest un món ple de contradiccions. No tenim psiquiatres però els metges sense coneixements de psiquiatria recepten milions de medicaments. Segurament si hi hagués més psiquiatres a l’atenció primària es receptarien menys medicaments d’aquest tipus. Els metges de família et poden receptar un antidepressiu en només tres minuts. En soc testimoni en primera persona. Una altra forma de veure la gravetat del problema és la quantitat de llibres d’autoajuda que es venen a les llibreries. I la immensa majoria fraudulents, quan no, quasi sectaris. Tenim un problema greu com a país. Hi ha molta gent amb problemes de salut mental. Una gran part, segurament no tota, degut a una societat que ha fet del consum i l’afany de lucre el gran valor central dels seus valors. O contravalors. I amb aquest marc on ho mercantilitzem tot, fins i tot els ventres de les dones, no és estrany que la gent tingui dificultats per trobar un sentit a la vida i se senti amb vides poc confortables. I en aquest marc ha fet molt mal dues idees. La primera és que si hi poses de part teva la vida t’anirà bé. Una ximpleria. El sistema econòmic és injust i fa patir a massa gent. I la segona, una falsa idea de felicitat. No es pot ser feliç sempre, tota l’estona, amb gran intensitat. Si algú viu així millor que visiti un psiquiatre. La derivada és que si no ets feliç és culpa teva. Desapareixen les causes dels mals i la responsabilitats dels poderosos causants de les desigualtats i injustícia. Per això els va bé i fomenten aquestes idees: els treuen del focus de la protesta. Per millorar la salut mental està bé tenir coneixements psiquiàtrics, però també de Karl Marx.
