Els jutges d’avui són bàsicament els mateixos de fa mig any. La ministra Irene Montero diu que al sistema judicial espanyol hi abunda el que qualifica de «masclisme», però si té raó, aquest fenomen ja es donava sis mesos enrere. En conseqüència, si el motiu pel qual s’estan rebaixant les penes de delinqüents sexuals en aplicació de la nova llei fos el masclisme dels jutges, aquest efecte es podia preveure quan la norma va ser redactada, discutida, esmenada i aprovada. Llavors la ministra ja sabia de quin peu calçava el col·lectiu encarregat d’aplicar-la, de manera que ara no té cap dret a posar-hi cara de sorpresa. Tampoc es podria sorprendre si consideréssim que la causa de les revisions de pena que alliberen abusadors no és cap masclisme dels tribunals, sinó l’estricta aplicació de la nova llei, tal i com argumenta el Consell General del Poder Judicial, perquè aquest ja havia avisat del que podia passar. Quan el govern dels jutges diu «compte, que la nostra gent ho podria veure d’aquesta manera», val la pena tenir-ho present, perquè són la cúpula de la professió que dictarà les sentències. La ministra va ignorar aquest i altres avisos, també els va ignorar el Govern per no esquerdar la coalició, i finalment una majoria parlamentària va avalar una llei molt positiva en molts aspectes, però amb aquest forat que ara mateix causa alarma social. Alarma exagerada? En tot cas, no és inventada. El fet que hi estiguin sucant pa els sectors més reaccionaris, perquè l’escàndol perjudica el Govern de diverses maneres, no desmenteix la ficada de pota que hauria de ser solucionada amb rapidesa. Les crides a la prudència del president Sánchez o la vicepresidenta Yolanda Díaz són un recurs de manual que se sol utilitzar per guanyar temps quan no se sap cap a on tirar. La resposta a la crisi, àgil i precisa, hauria de sorgir del mateix ministeri que s’ha equivocat. Això, o plegar amb la cara vermella. O totes dues coses, una després de l’altra.
