Les expressions contundents tenen alguns desavantatges: per exemple, poden resultar dures, fer una mica de por. Però, a la vegada, tenen avantatges: se solen entendre a la primera i potser fan reaccionar i, sobretot, rectificar. A mi, Espanya m’escanya, m’ofega, em pertorba la serenitat vital.

No tots els espanyols ni tota Espanya, sinó aquella dels poders fàctics (judicial, econòmic, policial, mediàtic) que perjudica tots els catalans i a Catalunya sencera.

Els fets són ben obvis i objectius: dades econòmiques, normes legislatives, opinions de calúmnia i menyspreu, mentides!

I el que més m’al·lucina és que, per conservar el seu «tamboret» de President formal de la Generalitat, cert partit jugui a nyaus amb qui se li’n fot Catalunya i només vol uns vots demà: santa innocència!

Per això, els del 155 i els neofalangistes «ens escanyen», amb la cooperació possiblement ingènua d’ERC. Si la majoria del nostre Parlament vol canviar la injusta repressió, que no s’atura, com és que ara canvien dues paraules (que no els fets de fons) i ja els val. No veus que t’ho tombaran d’aquí a quatre dies? Pa per avui, fam per demà.

El curtterminisme d’Esquerra em decep molt. No és millor plantar-se i exigir justícia i un tracte equitatiu?

Que «ens escanyin»,¿els va bé, potser, als de la «tauleta de diàleg»?