Aconseguir que no hi hagi cap polític independentista a la presó, arreglar les coses perquè els que s’han exiliat tornin i gestionar els temes pendents per als imputats és una feinada per la qual val la pena treballar. I això no representa que ningú hagi de renunciar al somni independentista. Però, com que vivim en un estat de dret, sota l’imperi de la llei i, per tant, amb separació de poders, la cosa és complicadíssima. Deixem-nos ara de les mancances i defectes que té el nostre estat de dret, que en té i de grossos. La realitat tossuda és que aquestes coses no s’arreglen amb cap vareta màgica, sinó amb molta mà esquerra, sentit de l’oportunitat, una part amb llum i taquígrafs i una part amb feina discreta.
Quan els presos polítics van ser indultats i van sortir de la garjola, ho van fer amb dignitat, reiterant que no es penedien de res. És lògic i natural que no sortissin lloant i glorificant la mà que havia signat el seu indult. És de bon entendre. Però una mica de respecte pel govern que s’ha empassat el cost dels indults no hi seria de més. No solament per haver d’aguantar el xàfec de la dreta i de la caverna mediàtica, sinó per la mateixa oposició d’alguns barons del mateix PSOE i el fet que la mesura de gràcia no s’entengui bé en algunes comunitats.
Ara tenim la segona onada. Els dos presidents –Aragonès i Sánchez– sembla que han trobat el camí per a desbloquejar moltes coses. No és cap secret que l’aprovació mútua de pressupostos hi té molt a veure. El cas és que sembla que la cosa es va encarrilant.
Amb els escarafalls del PP, Vox i el que encara queda de C’s, ja hi comptàvem i amb què algun baró socialista remugui. També amb el brogit de gairebé tota la premsa de Madrid. Això entra dins d’allò previst. El que em treu de polleguera aquests dies és el run-run de desmenjats, escèptics, més encara directament crítics amb les gestions que surten de l’independentisme que no és d’ERC. Junts i CUP ja ens han deixat clar que amb Espanya no hi ha res a tractar –encara que tampoc expliquen com pensen fer la independència– i no s’espera que felicitin el president de la Generalitat per com porta les coses, però, potser valdria la pena demanar-los una mica de respecte pels que estan treballant per a arreglar la situació. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
