Diari de Girona

Diari de Girona

Beatriz Silva

Infància, desigualtat i pressupostos

Un repàs a la darrera Enquesta de Condicions de Vida (ECV) permet constatar que el 16,9% dels nens i nenes menors de 16 anys a Catalunya viuen a llars que no poden mantenir el seu habitatge a la temperatura adequada. Més de quatre de cada deu en famílies que no poden fer front a despeses imprevistes. Un de cada cinc en llars que declaren no estar al dia en el pagament de les despeses vinculades al seu habitatge, més o menys el mateix percentatge que no es pot permetre consumir carn, peix, fruita o verdura dues vegades a la setmana.

L’ECV ens diu també que un 9% dels infants i adolescents a Catalunya no tenen accés a un ordinador personal en un moment en què les necessitats del sistema educatiu el converteixen en una eina indispensable i que la bretxa digital és una de les principals causes de fracàs escolar.

Són dades que haurien de mobilitzar recursos i polítiques públiques però la veritat és que la situació de la infància a Catalunya s’ha mantingut amb indicadors molt semblants durant la darrera dècada sense que els governs que s’han succeït al capdavant de la Generalitat hagin estat capaços de col·locar el benestar dels nostres infants com una prioritat.

Aquest 20 de novembre se celebra el Dia Universal dels Drets dels Infants i potser la dada més reveladora en relació al fet que no estem complint aquests drets és el fet que la taxa de pobresa infantil a Catalunya s’alça fins a un 31,8%. Això equival a 446.500 nens, nenes i adolescents que no poden satisfer les necessitats bàsiques. La immensa majoria viu en zones on es concentren les situacions de més vulnerabilitat perquè un altre dels grans problemes de la infància a Catalunya és la desigualtat i la segregació social. Si als barris més acomodats, les famílies tenen una renda mitjana anual per persona de 32.000 euros, a Sant Roc o Salt és de menys de 7.000 euros.

En aquest escenari seria indispensable mobilitzar recursos i polítiques de xoc que compensessin les diferències. Per exemple, garantint escoles de qualitat als barris més desafavorits, perquè l’educació és una de les eines principals que permeten trencar el cercle de reproducció de la pobresa. O permetent que la Renda Garantida de Ciutadania arribi a les llars que la necessiten. Segons les últimes dades disponibles, 44.052 infants viuen a llars que es beneficien d’aquesta prestació, cosa que suposa només el 10% del mig milió de nens i nenes que viuen sota el nivell de la pobresa.

El millor instrument per començar a treballar per revertir aquesta situació seria l’elaboració d’uns pressupostos nous per part de la Generalitat que permetessin finançar partides específiques per lluitar contra la pobresa infantil i rescatar aquelles famílies que es troben en situacions més extremes. Uns pressupostos que reorganitzessin les despeses i poguessin incorporar els 3.098 milions d’euros de què Catalunya podrà disposar per l’augment del sostre de la despesa no financera si aprova uns nous comptes i que es perdran si es prorroguen els actuals.

Fa segles Miguel de Cervantes va apuntar que qualsevol desigualtat social deriva de la divisió dels que tenen i dels que no en tenen. La responsabilitat dels governants és lluitar per reduir les inequitats que, tal com ens recordava Daniel Dorling al seu llibre El preu de la desigualtat, es manifesten de la mateixa manera a escala planetària. A cada país, a cada territori, els pobres continuen sent pobres si com a societat no fem res per impedir-ho. És el govern de Catalunya el que té ara la responsabilitat de treballar perquè els nens i les nenes que viuen en situació de pobresa no es converteixin en adults pobres, és la seva responsabilitat garantir que Catalunya disposi de tots els recursos possibles i que aquests es distribueixin de la manera més eficaç possible.

Compartir l'article

stats