Per què serà que quan un país vol rentar la seva imatge, no troba cap objecció a produir una infinitat de fantasmades. La millor de la setmana ha estat la farsa dels fanàtics de diversos països recorrent els carrers de Qatar. Patètic, però també no mancat de cert terror. Quina altra realitat estaran disposats a fingir? No he vist mai brasilers amb menys ritme, argentins que portessin tan poca passió pel futbol a les venes i espanyols amants del futbol que semblaven una concentració de l’extrema dreta.
Aquest Mundial promet pel que fa al ridícul. Sembla paradoxal que una Copa del Món com la de Qatar, en l’intent de rentar la roba bruta, faci visible la seva porqueria. És gairebé com si en comptes de rentar-se es tapés amb el seu propi greixum. 6.500 treballadors morts, la terrible situació de les dones, la criminalització de l’homosexualitat, la censura a la llibertat de premsa, la prohibició de partits polítics i drets humans, entre d’altres abusos.
Per llunyana que passi, i encara que no tinguem selecció pròpia, els catalans no ens lliurem de l’horterada tampoc. Allà tenim Pep Guardiola, el nostre guardià dels drets humans a Catalunya. Guardiola, amic de la dictadura de Qatar, quan es va dictar sentència contra els polítics independentistes presos va dir: «avui s’ha fet pública una sentència del Tribunal Suprem que és un atac directe als drets humans». No li van importar gaire els drets humans a Qatar per ser el seu ambaixador, un torneig que Amnistia Internacional qualifica de «vergonya». A Guardiola que lapidin una dona com a càstig no li deu semblar igual de greu que jutgin Junqueras, per posar un exemple.
I no és l’únic. Xavi Hernández, l’actual director tècnic del Futbol Club Barcelona, va dir en una entrevista a la FIFA: «Qatar és un país molt fàcil per viure: còmode, acollidor i segur». Llevat que siguis homosexual, dona o treballador immigrant pobre, es podia llegir al milió de mems que van seguir a les seves declaracions. Ell era un altre que rebentava contra les «injustícies» amb els polítics independentistes presos a Catalunya. Qatar és bona si la bossa sona.
L’últim ridícul va de part dels que volen boicotejar el Mundial i perdre’l, com si l’Argentina 78 no s’hagués jugat durant una sagnant dictadura, com si l’anterior a Rússia assegurés que es complissin tots els drets, com si el de Mèxic 86 o el Brasil 2014 no passessin enmig de crisis econòmiques horribles.
