Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Manel Salvador

En promoció turística, ara cal espavilar-se més que mai

Està ben clar que, ara més que mai, Catalunya ha de reactivar el seu programa de promoció turística fent-lo més hàbil i eficaç. Els delicats moments que, per motius sanitaris i econòmics, en aquest últims anys la indústria del turisme ha patit, encara està patint i que a hores d’ara no sabem fins quant durarà, obliga a deixar-se de romanços i anar per feina. I en aquest moment anar per feina equival a canviar el xip referent a qui i com s’ha de responsabilitzar de la promoció turística de Catalunya. Al meu entendre, no precisament s’ha de fer com fins ara porta a terme aquesta colla de polítics de tercera regional que s’han fet els amos i senyors dels organismes públics relacionats amb el sector sense tenir ni punyetera idea de què va la pel·lícula i sense fer el més mínim cas als vertaders experts en la matèria. Aquesta colla de nouvinguts totalment aliens al sector, llevat de molt escasses i honroses excepcions, quan discursegen sobre turisme no fan res més que dir bajanades com per exemple que a la província de Girona hi manquen places hoteleres o intenten vendre’ns la moto que, malgrat la covid, les últimes temporades han estat exitoses quant a l’ocupació d’establiments d’allotjament, tot això ben amanit amb unes quantes frases de manual que els seus assessors els han recomanat que deixin anar al llarg dels seus habitualment reiterats i ensopits discursos. Això equival a dir que cal posar la gestió promocional dels actius turístics del país en mans de vertaders experts professionals, gent jove i ben preparada, bons coneixedors del sector i no en politicastres que, en la majoria dels casos, són uns autèntics neòfits en promoció turística malgrat ser-ne els màxims responsables i, el que és pitjor, van de savis sobre un tema del qual són uns perfectes ignorants i a més inri no escolten ningú.

A tots els països no només d’Europa sinó de tot el món, per part dels responsables de conduir el fenomen turístic, ja fa temps que es visiona el turisme com el que en realitat és. Han entès que la funció executiva del turisme del segle XXI ha d’estar fonamentalment en mans d’experts del sector privat i no dels representants públics que no hi fan res més que nosa. A Catalunya, és la primera indústria del sector serveis més productiva que tenim; representa un 12% del PIB del país. I sobre aquesta circumstància no val a badar, hi ha molt en joc. Cal que l’administració doni més protagonisme al sector privat, que equival a dir també més responsabilitat, la qual cosa redundaria, sens dubte, en benefici del país sempre i quan la feina es faci ben feta. I no es tracta només de gastar més diners en promoció, que també, sinó com i on gastar-los, amb seny, en els nostres caladors de clients habituals, buscar-ne d’altres i deixar de dilapidar els recursos destinats a la promoció en viatges dels polítics a fires turístiques a l’estranger que no són altra cosa que viatges de turisme camuflat d’aquesta colla d’endollats a càrrec de l’erari públic.

A Catalunya, que disposa d’una dotzena de marques turístiques, li toca ara comunicar als seus potencials clients la seva essència de país, d’un país ric en recursos que molts ens envegen tals com: el tarannà de la seva gent, la planta hotelera, el clima, les seves costes, el paisatge, la gastronomia, la seva història, les diferents cultures, la seva arquitectura i molts altres aspectes. En definitiva, interessa captar més turisme de qualitat i menys del denominat «de borratxera». Ens interessa el turisme de qualitat que està connectat a les noves tecnologies de la informació (TIC), que té inquietuds per viatjar al nostre país. Sens dubte caldrà esmerçar esforços en aquest sentit. Cal posar en marxa una nova construcció social d’una nova imatge de l’oferta turística de Catalunya. I en aquest moment l’única indiscutible alternativa possible és sí o sí. És que amb les coses de menjar no s’hi pot jugar.

Compartir l'article

stats