Fa dies vaig rebre una carta de l’encara conseller d’educació Josep González Cambray. Fa poc que m’he jubilat i amb aquesta impersonal i protocol·lària carta el conseller em vol agrair la meva feina com a docent. Ni ell ni el seu secretari, assessor o qui sigui que ha redactat la carta no em coneixen.

Doncs sincerament no feia falta aquesta carta. Per la meva part no ha estat ben rebuda, fa temps que no comparteixo gairebé res del que ve del departament. Però això sí, la carta m’ha servit com a excusa per poder fer aquestes línies. No puc agrair de cap manera la feina del departament d’Educació. I els motius són molts. Per començar la seva manca de voluntat per desplegar el decret d’inclusió mitjançant recursos. El poc que es va fent en aquest sentit és molt contraproduent. Volen que tots els alumnes estiguin a l’escola ordinària però a l’hora retallen hores de vetlladors i les ratios són encara molt elevades per a poder atendre les necessitats de tots els alumnes i això crea un malestar molt generalitzat a tots els mestres. La inclusió és tan important i necessària que s’hi hauria d’evocar tots els esforços, també de tota la comunitat educativa, però aquesta s’hauria de sentir recolzada i acompanyada pel departament i aquest no és el cas i creieu-me que sé del que parlo perquè he treballat molts anys en educació especial.

Aquest meu últim curs 21/22 he pogut mostrar el meu desacord i protesta participant a les vagues convocades pels sindicats, però malauradament no he vist una resposta satisfactòria ni un canvi per part del departament. La gestió que va fer el conseller d’aquestes vagues va ser nefasta. Fins i tot donava respostes que semblaven voler crear un enfrontament entre mestres i famílies, mestres i equips directius. Que això vingui d’un conseller ho trobo molt greu. És per això que abans i ara demano la seva dimissió. La seva tasca al capdavant del departament no contribueix a millorar la qualitat de l’escola pública que és el que m’ha empès sempre com a mestre i per això formo part dels moviments de renovació pedagògica que des de sempre han lluitat per aquest objectiu. Una lluita que hauríem de compartir tots.

L’altra motiu de dimissió i de vergonya és la incompetència del departament per garantir la immersió lingüística a les aules.

Tampoc vull deixar de banda que el que van aconseguir els sindicats amb les vagues: «la reducció de l’hora lectiva» és una mesura que xoca amb la seva inadequada implementació: a meitat de curs i mal comunicada als equips directius. Quin propòsit pedagògic té reestructurar horaris, matèries i professorat i sobretot que l’alumnat hagi de canviar de docents a meitat de curs? Això no té ni cap ni peus. Sincerament crec que uns i altres podrien haver prioritzat altres mesures.

Podria citar més coses però crec que això ja em dona motius suficients per no correspondre a l’agraïment que m’ha fet el conseller a la carta. L’agraïment que em val és el dels pares, alumnes i companys que han compartit amb mi la feina més maca que he tingut la sort de fer: la de mestre.

Crec fermament en l’educació com una eina transformadora per un món millor!