Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Lluís Bosch Martí

Si Déu existís, seria el cosmos

El darrer número de la revista mexicana Letras Libres, dirigida pel prestigiós intel·lectual asteca Enrique Krauze, publica, en la seva edició espanyola, un interessant dossier dedicat a Baruch Spinoza, un filòsof neerlandès del segle XVII que està en plena actualitat el segle XXI, atès que molts dels fanatismes als quals es va haver d’enfrontar en solitari a la seva època, s’han multiplicat exponencialment en els nostres dies.

Els integrismes teològics i polítics que al segle XVII provocaven guerres, tenen rèplica en els nostres dies en molt diverses formes. Hi ha diferents expressions d’intolerància que han persistit al llarg dels segles i d’altres, que semblaven enterrades, reviuen ara en els nostres temps. Els guardians de la fe que treballaven tan eficientment a favor de la inquisició, tenen rèplica en el món modern, presentant-se com a soldats del gènere, la raça, la classe, la cultura, el suprematisme o el sexe.

Els inquisidors que cremaven heretges en el segle XVII, avui excomuniquen els que pensen diferent i els cremen vius a les fogueres de les xarxes socials, els mitjans i les institucions, llançant-los a les despietades urpes de l’opinió pública. Letras Libres, portaveu oficiós de la ideologia liberal en el món hispànic, sedueix en aquest número ja des de la coberta, publicant tot un seguit d’imatges digitals del filòsof jueu-holandès Spinoza i val a dir que el contingut de l’interior, no decep.

Motivat per aquestes lectures i d’altres, ja fa temps que estem creant tot un seguit de cosmologies, grans retaules pictòrics i collages monumentals que parlen del Big Bang, inspirats per idees filosoficocientífiques aportades per Einstein, Hawking o Heisenberg, acomboiats per grans referents de la cultura occidental com són ara Erasme de Rotterdam, Galileu, Giordano Bruno, Darwin, Marx, Freud... Són els caps pensants de les metàfores politicoètiques de la modernitat racionalista i socialista. Spinoza és un dels primers pensadors materialistes, després dels presocràtics i panteistes grecs i del romà Titus Lucrecius Carus, autor del famós text Rerum Natura.

Els vuit articles que componen el dossier Spinoza que publica l’edició espanyola de la capçalera mexicana, ens han fet reflexionar sobre l’actualitat i modernitat del pensament spinozià, un escriptor que, en vida, va veure prohibits la major part dels seus llibres que eren considerats massa revolucionaris i avançats a la seva època. L’autor, un lliurepensador ateu, va ser molt crític amb les religions monoteistes que proclamaven el creacionisme.

L’advocat nord-americà Rohid Chopra defensa Salman Rusdhie, en un article intitulat El coratge i la necessitat, quan diu que és essencial com a escriptor, pensador, artista, veu de la llibertat d’expressió, opositor i dissident.

En l’atemptat que va patir recentment a Nova York, l’escriptor de Bombai naturalitzat britànic i nord-americà, hi podem observar dues raons especialment rellevants. D’antuvi, cal no oblidar la fàtua que va dictar l’Aiatol·là Khomeini l’any 1989 condemnant-lo a mort, arran de la publicació de Versos Satànics, un text considerat blasfem per l’Islam.

En segon lloc, l’escriptor nascut a l’Índia ens ha alertat repetidament dels perills de passar per alt les creences i preceptes de la religió, eximint-la de la investigació escèptica, la crítica o la sàtira per por a ofendre els creients. Rusdhie ha patit personalment aquesta experiència, fins al punt d’estar molt a prop de deixar-hi la vida. D’altra banda, fets com els atemptats de Madrid i Barcelona, Charlie Hebdo o el cas de Mahsa Amini a Pèrsia fa poc, ens són molt propers a tots.

Les llibertats més fonamentals avui són conculcades a Iran, Afganistan, però també a Rússia, Xina, Hongria, Polònia, Turquia i en els mateixos EUA. Per això ens felicitem que els liberals de Letras Libres reivindiquin l’actualitat del lliurepensador i humanista Spinoza.

Coincidim amb Gilles Deleuze quan, parlant de Henry Miller, un altre superpanteista spinozià va dir que: un cop tinguéssim la mirada, el cor i la ment polits com les lents de Spinoza podríem entrar a valorar aquest món, un espai del qual els homes en som els creadors i els responsables, tant de les coses bones com de les dolentes, sempre tenint en compte que formem part d’un univers on la natura està en evolució permanent.

Deleuze, referint-se a Spinoza, diu que cal saber que el pensador d’Amsterdam professionalment era un polidor de lents. Tenint en compte això, el qualifica de vivent vident. Amb les lents, el filòsof jueu, tenia un tercer ull que li permetia veure la vida més enllà de totes les aparences falses, les passions i la mort. Per tenir una visió així, cal disposar d’una lent perfecta que ens permeti veure amb claredat malgrat tot, l’extraordinària bellesa d’aquest món.

Tot escoltant Bach, ens embriaguem del pensament d’Spinoza i pensem amb grans admiradors que ha tingut al llarg de la història. Ens venen a la memòria noms com ara Goethe, Holderlin, Novalis, Hegel, Nietzche, Bergson o el mateix Borges, que va dir: Spinoza va tenir la virtut d’inspirar devocions. Un dels darrers seguidors del filòsof holandès és l’ideòleg de l’autonomia operària i professor represaliat de la universitat de Pàdua Toni Negri, que va ser acusat de ser l’inspirador intel·lectual de les Brigades Roges.

La revista completa el dossier amb articles signats per Julio Hubart, Ian Buruma, Jonatan Israel, Rebecca Newberger, Steven Nadler, Mauricio García Villegas i José María Lassalle a l’edició espanyola. Baruch Spinoza va viure una vida tan autèntica com complicada, potser per això va morir solitari, pobre i desconegut, prematurament als 44 anys. Un destí tràgic com també han tingut alguns dels grans, pensem en Mozart o Walter Benjamin.

Hi ha un nostre amic, filòsof, que viu al Pla de l’Estany, que ha dit: Déu no existeix, perquè si existís seria jo. Permeteu-me que manifesti el meu desacord amb aquesta sentència i que faci meva una màxima dels spinozians quan diuen: Si Déu existís, seria el cosmos.

Compartir l'article

stats