Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

David Pagès i Cassú

Una dona que va «volar alt»

El diccionari de frases fetes dona sempre molt de joc. Ens agrada de passar-hi estones. És una manera engrescadora de treballar la llengua. Les expressions tenen un sentit figurat, sí, però alguns cops, com queda palès en l’escrit d’avui, també poden tenir, alhora, un sentit real. En això hem pensat en el moment d’iniciar aquest escrit dedicat a la Mari Pepa Colomer (Barcelona, 1913- Surrey, Anglaterra, 2004), una dona que va «volar alt», molt alt.

Colomer fou la primera aviadora catalana de la història. Obtingué la llicència de pilot, el 19 de gener de 1931. Amb tan sols disset anys, veié acomplert el seu somni: volar. Les tasques que vingueren foren diverses: repartir paquets de queviures, fer volar anuncis per les platges de Barcelona, portar passatgers... Alguns cops, nens, que tenien tos ferina i que els vols alts els ajudaven a fer desaparèixer la tos. Fins i tot començà a fer classes a nous pilots... També participava en competicions, en les quals guanyà molts trofeus. Així és com s’introduí en un món totalment dominat pels homes. Fou una pionera de la seva època.

Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola formà part de l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya. En acabar-se la guerra, s’exilià a Tolosa de Llenguadoc i més tard a Anglaterra, amb el seu professor d’aviació i futur marit, Josep Maria Carreras Dexeus, que treballà com a pilot privat de Lord Beaverbrook, ministre de l’Aire de Winston Churchill.

La seva vida és de pel·lícula. Tan gran era el seu anhel de volar que, quan tenia vuit anys, saltà del segon pis del balcó amb un paraigua esperant volar, però el paraigua es desplegà a la inversa i acabà amb les dues cames trencades.

L’obtenció de la llicència li donà una gran popularitat: sortí a la portada de La Vanguardia, on ocupava tota la pàgina; els taxistes l’anaven a buscar per portar-la a l’aeròdrom sense haver de pagar, només volien el seu autògraf; en apuntar-se per a treure’s el carnet de conduir, l’hi varen donar dient-li que, com que podia fer volar un avió, també podia conduir un cotxe....

A Anglaterra la seva vida donà un tomb i ja no tornà a volar, però, com ens deia la seva filla Montserrat, fa pocs dies, «la llibertat dels cels l’havia portada a agafar-se la llibertat de la terra».

Mari Pepa Colomer fou una dona que va «volar alt», tant perquè aspirava a grans assoliments en la vida (sentit figurat) com perquè realment va veure realitzat el seu gran somni de ser aviadora (sentit real).

Compartir l'article

stats