L’INE ha publicat un estudi prospectiu que permet visionar quina serà la realitat demogràfica d’Espanya d’aquí a mig segle. S’estima que la taxa de fecunditat estarà a l’1,27, fonamentalment gràcies a la població immigrant. S’estima que la població nascuda a l’Estat no superarà el 63,5% el 2072. Aquestes xifres impliquen un canvi cultural molt profund al qual ningú no hauria de ser indiferent. No només pel fet que la major part de la població pugui no ser d’origen hispà, sinó perquè en un termini de quinze anys s’estima que més de 6 milions d’espanyols viuran sols, i la major part seran més grans de 65 anys.

Sense famílies augmenta la desvinculació i la pobresa, es precaritza la vida, augmenten els problemes de salut mental i es malmet la cura intergeneracional. La demografia és un bon indicador per al disseny de les polítiques socials d’incentiu de la natalitat. I aquesta hauria de ser una de les qüestions prioritàries d’un govern veritablement compromès amb el benestar i la justícia social.