Poca gent s’adona que pels carrers de Barcelona circula l’autobús d’Hazte Oir –una associació considerada conservadora i catòlica fins al non plus ultra– amb els seus eslògans prou coneguts com «los niños tienen pene, las niñas vulva, los niños no existent, no a la mutilación infantil», etcètera, però gràcies a la denúncia de Tània Verge, que dirigeix el Departament d’Igualtat i Feminismes, i l’eficàcia dels mossos, la pancarta mòbil, aconsegueix els seus moments de glòria. Temps enrere l’autobús ja es passejà per la ciutat fins que l’alcaldessa Colau l’aturà i li posà una multa de seixanta mil euros, una multa que un jutge llençà a la paperera perquè considerà que l’esperit Rottenmeir no podia ser una làpida que sepultés la confrontació d’idees per més hostilitat que es professin entre elles, i que es coneix com a llibertat d’expressió quan les opinions ens deixen bon sabor de boca i incitació a l’odi quan ens provoquen un gargall verd biliós.
Legislar per a una igualtat de salaris entre homes i dones, pel reconeixements i protecció de les baixes maternals, lleis que previnguin i protegeixin la violència de gènere i sexual, etc., és de justícia. Legislar perquè col·lectius susceptibles de ser menystinguts per raó de raça o orientació sexual, puguin trobar empara en la justícia també ho és. Irene Montero ha fet descarrilar la llei coneguda com la de «Només sí és sí» perquè no volgué fer cas als jutges que l’advertien del que podia passar i que per la llei de Murphy ha acabat passant, que la desaparició dels abusos sexuals per quedar englobats en el delicte d’agressions sexuals podia significar una disminució de la pena màxima. Moltes víctimes veuen com els seus agressors tornen a campar pel carrer perquè la ministra no volgué baixar del burro. La ministra d’Igualtat es formà com a política en la trinxera, i una vegada a camp obert com Don Quijote veu gegants on només hi ha molins de vent. Una ministra, formada i informada, no acusarà els jutges de masclistes, si de cas de prevaricació si pensa que dicten condemnes injustes sabent que ho són, però com Montero s’ha format en els mítings de la facultat i no ha volgut estar informada en relació a les lleis, baladreja, insulta i posa cara d’estar molt enfadada, una estratègia que no aconsegueix dissimular la seva inanitat. Si no canvia una mica el rumb, la ministra pot acabar de tertuliana a RAC1 on es retrobarà amb el seu ex, Pablo Iglesias, i amb un altre ex, l’exconseller d’interior Miquel Samper, que té una doble missió a la tertúlia, salvaguardar l’honorabilitat de Junts i donar la culpa a la pèrfida Espanya de totes les borrasques que solquen el cel blau de Catalunya.
Soc del parer que els mèrits han de dictar qui ocupa un lloc de treball. Si en una feina hi ha deu vacants i per mèrits s’han d’adjudicar a deu dones, endavant. La discriminació positiva a favor de les dones recorda uns dies no massa llunyans que els cavallers pagaven la consumició de les senyoretes i els cedien el pas. Cavallerositat obligava. El passat mes de juny el consell de ministres aprovà la nova Ley del Empleo, que a falta de la tramitació final considera prioritaris alguns col·lectius com ara el LGTBI+ per accedir a un lloc de treball. Els seus membres si ho consideren oportú podran avisar al SEPE –Servicio Público de Empleo Estatal– de la seva condició per fer afectiva la prioritat. Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori Contra l’Homofòbia, ha declarat que ningú que no formi part del col·lectiu LGTBI+ dirà que ho és. Resulta commovedor trobar algú que cregui amb la bonhomia humana en nom de la discriminació positiva.
