Ja fa uns dies d’un tema que ha passat de puntetes: l’enderroc del viaducte i el soterrament del tren convencional al seu pas per Girona que va reclamar ERC al Senat. Tenen raó els republicans que es tracta d’un incompliment flagrant del compromís -amb un projecte aprovat- de l’Estat cap a Catalunya. En aquest cas, cap a Girona. També tenen raó els socialistes quan avisen que el tema arriba a la cambra alta sense haver-ne parlat amb els veïns més afectats, els del barri de Sant Narcís. Perquè no, no n’havien parlat. Alguns dels tòtems del barri encara es posen les mans al cap. Significaria, de nou, l’entrada de maquinària pesant, canvis en la circulació, sorolls, pols i afectacions al teixit comercial i veïnal. I no serien quatre dies. Suposaria reobrir ferides quan encara hi ha les cicatrius de les maleïdes obres de l’AVE mal tancades. Sang a borbolls. Ningú pot oblidar però, que s’havien promès inversions milionàries a Girona. Però no van enderrocar el viaducte, no van soterrar el tren convencional, van donar per definitiva l’estació provisional de l’AVE, tenen mil places d’aparcament sota terra sense cap ús i encara hi ha la plaça d’Espanya per urbanitzar. S’ha de deixar passar?
I si, a nivell de ciutat, es busca un acord per reclamar que aquells diners s’inverteixin a la ciutat per altres projectes necessaris? O millor encara, amb el barri de Sant Narcís? Hi ha mil urgències.
