Efemèrides de Girona és un servei molt interessant que ofereix l’Ajuntament a través del departament de Gestió de Documentació, Arxius i Publicacions (SGDAP). Així, per exemple, ens podem assabentar que tal dia com avui d’un determinat any va néixer o va morir un personatge rellevant de la vida ciutadana, es va inaugurar un equipament important, es va tancar un cinema o al Celler de Can Roca li varen donar la tercera estrella Michelin. És un servei eficaç que ofereix informació puntual que pot satisfer la nostra curiositat i també refrescar-nos la memòria.
Però n’hi ha d’altres d’aniversaris que no es recullen. Són les promeses que s’han fet en un determinat moment ja sigui per eufòries sobtades o perquè l’acostament d’eleccions ho aconsellaven. Tant és. El cas del passeig Canalejas n’és un bon exemple: tal dia com avui de l’any 2014 un portaveu oficial de l’Ajuntament afirmava amb contundència que malgrat no haver entrat el projecte d’urbanització del carrer en els pressupostos d’aquell any no hi hauria problema perquè els costos de les obres anirien a càrrec dels romanents de l’any anterior. Han passat 8 anys i aquest vial important que es va obrir l’any 1912 un cop canalitzat l’Onyar i enderrocat el baluard Figuerola que el Ministeri de l’Exèrcit havia cedit a la ciutat a canvi de l’edifici de les Àligues segueix esperant. Durant el poc temps que va ser president d’Espanya, José Canalejas Méndez va donar facilitats per a la construcció d’aquest passeig vora el riu i va accedir a la petició del consistori per a la cessió dels baluards de les muralles. El polític fou assassinat a la plaça de la Puerta del Sol de Madrid i, aquell mateix any l’Ajuntament decidia donar el seu nom «a una de las nuevas calles del Ensanche». Sembla que els diners del romanent del 2013 varen anar a parar al carrer Bisbe Sivilla però des de llavors sempre han anat sorgint «urgències» i, amb el temps, el projecte de convertir el carrer en un bulevard va anar al calaix de «irás y no volverás». Avui, aquest vial vora el riu que estableix una continuïtat natural amb la plaça Independència s’està esllanguint. Els serveis d’il·luminació i de clavegueram ja no donen més de si, els contenidors i els cotxes i motos que n’ocupen una part fan més nosa que servei i, per acabar-ho d’adobar, els locals d’oci nocturn de la zona son un niu de conflictes fins el punt d’haver revoltat als veïns que s’han queixat reiteradament del xivarri i el descontrol que no els deixa viure. Davant d’aquesta situació, sembla evident que destinar un pressupost que serveixi per arranjar el carrer i donar-li l’aspecte de bulevard amb vistes a les cases del riu, la Catedral i Sant Feliu, podria servir per solucionar els problemes d’avui i, de passada, els que s’arrosseguen des d’aquell llunyà dia de fa 8 anys quan es varen prometre els diners per fer-ho possible.
També per aquestes dates es compleix el quart aniversari de l’anunci d’ampliació del camí de vianants de Sant Daniel en el tram comprès entre la font del Bisbe i la font d’en Pericot. No era una quantitat molt important però també s’ha quedat al calaix de l’oblit, com també hi han quedat les promeses fetes en aquelles dates d’encarrilar l’estudi tècnic per a la construcció d’un nou pont entre el carrer del Carme i el barri de Montilivi i reobrir també la passera que un bon dia es va tancar sense més explicacions. El dia 1 de desembre de 2016, l’aleshores regidor de Cultura Carles Ribas va anunciar que s’identificarien les escultures al carrer però després de 6 anys tot just ara sembla que volen posar-hi fil a l’agulla. És clar que també es va dir que la plaça Catalunya seria zona de vianants i mai més se n’ha sabut res. Aquests dies també es compleix el tercer aniversari de l’anunci «immediat» de les obres per convertir el xalet Soler en el Museu de les Matemàtiques (o Casa de la Tecnologia) que havien d’estar acabades a finals del 2019 però encara cueja. Aniversaris per no celebrar, però sí per recordar.
