Aquest cap de setmana l’ONG Banc dels Aliments fa una feinada ingent per lluitar contra una de les més grans injustícies socials, que és que hi hagi entre nosaltres famílies amb dificultats per a posar el plat a taula.
Independentment de la generositat de les persones que passen aquest cap de setmana pels establiments de venda d’aliments, els organitzadors de la gran operació solidària s’han lamentat de la dificultat que han tingut per a trobar voluntaris que dediquin unes poques hores, un sol dia, a ajudar en la recollida.
És de bon entendre que ningú no hi té cap obligació, que tothom se sap les seves coses i com té l’agenda i que cadascú de nosaltres participa o deixa de participar en el que més li plau.
És un cas similar al de la donació de sang. Sabem que la sang no es pot fabricar, que tothom en pot necessitar i que només es pot obtenir amb la generositat de gent que està bé de salut i dedica uns minuts, de tant en tant, a fer una donació. Però la major part de gent no ho fa. I no es pot retreure a ningú que no sigui donant de sang, perquè tothom se sap les seves coses, les seves preferències i les seves sensibilitats.
De la mateixa manera, la major part de gent no participa, per exemple, en les activitats que organitzen les AFA de les escoles dels seus fills, o no col·laboren amb la Creu Roja o no son membres actius d’una associació de veïns, un sindicat o una agrupació política. I no hi ha res a dir, perquè són activitats totalment voluntàries i tothom té prioritats, gustos i sensibilitats.
Només faltaria. Ser voluntaris per força seria una contradicció evident. També és un minoria la que col·labora amb l’Oncolliga o l’Associació Catalunya contra el Càncer. Ningú no hi té obligació.
Al meu entendre, però, tenim un problema social quan entre nosaltres hi ha una gran massa de gent que NI es fa voluntària del Gran Recapte, NI és donant de sang, NI col·labora amb cap entitat de caràcter cívic o humanitària, NI és soci de Creu Roja, Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres, NI ajuda a Càrites del seu poble, NI ha donat mai un cop de mà en algun acte solidari, NI són de la junta de cap entitat esportiva local, Ni, ni, ni, ni... Això sí, deuen tenir magnífics sofàs encarats a grans pantalles per on veure com transcorre la vida dels altres. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
