Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Josep Miquel Bausset

Una Església més petita

Aquest és el present de l’Església, amb comunitats cada vegada més petites, com ho mostra l’últim informe de la Direcció General d’Afers Religiosos. Segons el Mapa Religiós de Catalunya, el nostre país ha perdut 161 temples catòlics en un any. Cal recordar que el Principat té actualment 7.275 centres de culte de les 15 tradicions religioses diferents, segons recull la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Segons aquest recompte, la religió catòlica té 5.795 centres de culte, (un 80% del total) i és la confessió religiosa que més temples ha perdut l’últim any, amb 161 centres menys.

La disminució dels centres catòlics de culte, el nombre de convents i de monestirs, que també ha disminuït i el de monjos i religioses, menys nombrosos que fa uns anys, és deguda sobretot a la falta de vocacions, que ha fet envellir les comunitats. Per això com informava Laura Fanals (Diari de Girona, 27 de març de 2021), el bisbat de Girona ha perdut «24 comunitats religioses en els últims anys», com les Carmelites Descalces de Montilivi i els Dominics i les Clarisses Caputxines de Girona.

El desembre de 1969, el jove capellà Joseph Ratzinger ja preveia aquesta disminució al si de l’Església, quan deia: «De la crisi actual n’emergirà una Església que haurà perdut molt. Esdevindrà més petita i haurà de recomençar gairebé des del principi». Ratzinger afegia encara: «Ja no serà capaç d’habitar en molts edificis que havia construït en temps de prosperitat», com es veu en la reducció dels centres de culte a Catalunya, «ja que el nombre dels seus fidels, disminuirà» i per això «perdrà també gran part dels privilegis socials».

Lluny de caure en un cert pessimisme, Ratzinger deia: «No obstant això, l’Església trobarà de nou i amb tota l’alegria, allò que li és essencial, allò que sempre ha estat el seu centre: la fe en el Déu U i Tri».

Ratzinger, el futur cardenal i bisbe de Roma, deia també que l’Església, malgrat tot, «tornarà a començar de nou en petits grups, a través de moviments i d’una minoria que tornarà a posar la fe i la pregària al centre de l’experiència». I per això mateix es convertiria en una Església «pobra, l’Església dels humils».

Ratzinger afegia que l’Església, que seria «més espiritual», no s’apropiaria «un mandat polític, coquetejant ara amb l’esquerra, ara amb la dreta», com va passar amb l’Església espanyola durant el nacionalcatolicisme.

Ratzinger deia també que els homes «descobriran en el petit ramat de creients, com una realitat completament nova, com una esperança i una resposta per als qui sempre han estat cercant en secret».

I encara, segons Ratzinger, l’Església es convertiria «en una Església dels més petits», però «quedarà l’Església de la fe», que serà «com la llar de l’home, on sempre es troba la vida i l’esperança, més enllà de la mort».

Compartir l'article

stats