Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Lluís Busquets i Grabulosa

El Rei està agafat: ni arbitra ni modera

Davant de l’espectacle de la justícia espanyola, qualsevol persona del carrer podria pensar que si els jutges no obeeixen la Constitució, per quin sant ho han de fer els ciutadans de peu? I és que el PP no té majoria política per governar, però té majoria conservadora a les institucions judicials i, per això, no vol deixar-les a mans del PSOE, amb magistrats més progressistes. Quan a finals d’octubre semblava haver-hi consens entre els dos partits majoritaris, la simple qüestió de reformar el Codi Penal posant el concepte de sedició en els paràmetres d’altres estats europeus va fer que Núñez Feijóo fes marxa enrere de l’acord a punt de signar-se. La cosa és tan escandalosa que el senyor Lesmes, que presidia el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem (TS) –órgano jurisdiccional superior en todos los órdenes (art. 123.1)–, va haver de dimitir per veure si la seva dimissió esperonava algun moviment dels jutges d’alt coturn. (Una dimissió que va fer –entenguem-nos– després de deixar a la magistratura els seus peons, alfils, torres i cavalls.) Però, des d’aleshores, els mateixos magistrats es queixen que, a manca de possibilitat de nous nomenaments, el sistema està bloquejat.

La cosa és gravíssima perquè implica la monarquia. Segons l’article 117.1 de la Constitució, La justicia emana del pueblo y se administra en nombre del Rey por Jueces y Magistrados integrantes del poder judicial, independientes (no riguin!), inamovibles, responsables y sometidos únicamente al imperio de la ley (que no riguin!). És a dir, que si es bloqueja la Justícia es bloqueja administrar-la en nom del Rei. El Rei queda agafat al parany. I això ho deixa clar l’article 122.3 on diu: El CGPJ estará integrado por el Presidente del Tribunal Supremo, que lo presidirá y por veinte miembros nombrados por el Rey por un periodo de cinco años... Segons la Llei Orgànica 4/2002, del 28-VI, de reforma del CGPJ, que modificava la Llei Orgànica 6/1985 de l’1-VII, Cada una de las Cámaras elegirá, por mayoría de tres quintos de sus miembros, a diez Vocales, cuatro entre juristas de reconocida competencia con más de quince años de ejercicio en su profesión y seis correspondientes al turno judicial (Art. 567.2). I som al nus del problema: els polítics elegeixen els vocals del CGPJ. I què passa si no es posen d’acord i passen anys i panys, com ara, sense renovació? Encara que l’art. 568 de la Llei Orgànica digui que Los Presidentes del Congreso de los Diputados y del Senado deberán adoptar las medidas necesarias para que la renovación del Consejo se produzca en plazo (cada cinc anys), l’article 569 torna a subratllar el paper del Rei: Los Vocales del CGPJ serán nombrados por el Rey mediante Real Decreto, tomarán posesión de su cargo prestando juramento o promesa ante el Rey y celebrarán a continuación su sesión constitutiva. I també ho fa el 123.2 de la Constitució, quan diu que també el President del TS será nombrado por el Rey, a propuesta del CGPJ. Segons la Constitució, el Rei també designa els 12 membres del TC (art. 159.1), regulat en els articles 159-165 de la Carta Magna i per la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional actualitzada per darrer cop el 2015.

En definitiva, li agradi o no, el Rei està compromès fins al coll en el fet que el sistema judicial espanyol funcioni i no pot permetre que els mateixos magistrats es queixin d’inoperància o col·lapse. I n’està, de compromès, perquè és una de les feines que li atribueix la Constitució en l’article 56.1: El Rey es el Jefe del Estado, símbolo de su unidad y permanencia, arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones, asume la más alta representación del Estado español en las relaciones internacionales, especialmente con las naciones de su comunidad histórica, y ejerce las funciones que le atribuyen expresamente la Constitución y las leyes.

I arribem on volíem arribar. Si el Rei arbitra i modera, què vol dir arbitrar i moderar? Segons el Diccionari de la RAE, Arbitrar es «Resolver de manera pacífica un conflicto entre partes». Arbitrar, doncs, no és deixar podrir un conflicte, no és deixar d’intervenir-hi; el rei no governa, però ha arbitrar i moderar. Millor dit: hauria de fer-ho. I segons l’accepció que hem vist de la RAE «arbitrar» es «resoldre». I què diu la RAE de moderar? Moderar es «Templar, ajustar arreglar algo evitando el exceso». És a dir, no quedar-se amb els braços plegats, sinó evitar un excés com és la de la manca de renovació de la cúpula judicial des de fa una colla d’anys. Moderar és voler arranjar un conflicte.

Vostè, lectora o lector, ara ja sap si, en el conflicte judicial, el Rei arbitra i modera. És obvi que no. Tothom sap la feble posició en què Felip VI va accedir a ser Rei, amb un pare fugat a Abu Dhabi i a la picota, al qual Fiscalia ha deixat pagar els seus deutes a Hisenda amb retard, i al qual, amb escortes i altres despeses, encara mantenim els espanyols amb els nostres impostos. (Calia salvar la monarquia i per això es va permetre la lapidació de Joan Carles). Amb aquesta feblesa, el Rei té por d’intervenir entre els partits i és incapaç d’agafar de l’orella Sánchez i Núñez Feijóo per, simplement, fer-los complir la Constitució que tant enarboren quan els abelleix.

El Rei té por, però la seva basarda a intervenir entre polítics li juga a la contra. Perquè és molt fàcil pensar que la situació ja li està bé. Ja li va bé que el poder judicial estigui a mans de la dreta conservadora, no fos cas que les corrupcions del pare l’arribessin a esquitxar. No fos cas que se li demanessin comptes clars. El que va fer de renunciar a l’herència paterna va ser un paperot de distracció, perquè en vida, sense haver-la rebuda, no es pot renunciar a cap herència. Altrament, el palauet de què gaudeix el rei emèrit a la luxosa illa de Zaya Nurai, segons hem pogut llegir, costa 350.000 € al mes. Té una superfície construïda de 1.700 m. quadrats, sobre una parcel·la de 4.000. Platja privada, piscina, sis dormitoris, heliport, dues cuines, taula de billar, sala de projeccions cinematogràfiques. De tot això fins i tot n’hem pogut veure fotos, amb l’excusa que paga la família reial d’Abu Dhabi. De qui no tenim imatges és dels seus tres ajudants de cambra i dels dos escortes (es tornen amb altres dos cada 15 dies), ni del seu metge de capçalera Dr. Manuel Sánchez ni del fisioterapeuta ni del coach personal que l’ajuden a mantenir-se en la millor forma possible. Quan a la primavera anà a les regates de Sanxenxo, el jet privat en què viatjà i el manteniment de l’avió a Vigo costà l’escandalosa xifra d’uns 180.000 €. Quan el Rei Felip VI permeti que el govern ens digui amb pèls i senyals què ens costa el seu pare, podrem començar a creure en lleis i portals de transparència.

Compartir l'article

stats