Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Carlos Arbó

Lloret en negre

En el festival Lloret Negre 2022 del 24 de setembre passat, Maribel Torres, amb Aquí mano jo, va obtenir el premi a la millor novel·la negra en català publicada entre els anys 2020 i 2021.

És la segona obra de l’autora, nascuda a Olot, que protagonitza la detectiva Adriana Miralles amb el seu soci, en Pau, un expert informàtic, o més aviat, un hacker.

La investigació gira a l’entorn d’un escriptor assassinat en una habitació d’un hotel de Lloret de Mar. El mort era un company de joventut de l’Adriana que, pocs dies abans, l’havia contractat per descobrir qui li enviava missatges amenaçadors.

I vet aquí que l’audaç indagadora se’n va al poble del llorer per conèixer l’escenari del crim i s’instal·la en un hotel per interrogar les netejadores d’habitacions, fent-se passar per una periodista per no aixecar sospites. Comprovarà les dures circumstàncies laborals de les Kellys (les que netegen) i els abusos que pateixen per no perdre un lloc de treball precari i mal pagat.

Escollir Lloret de Mar com un referent de la situació de les Kellys no és casual ja que el moviment de les cambreres d’habitacions s’ha manifestat en nombroses ocasions a Lloret com un col·lectiu combatiu per assolir millores en la seves condicions de treball.

En la narració hi ha una clara intenció de denunciar la violència masclista perpetrada per aquells que, gaudint d’una posició de poder, es consideren impunes i volen demostrar que manen, que estan per sobre de tothom i no respecten els que creuen inferiors, com les dones de neteja.

De totes maneres, si bé el nucli de la novel·la és l’explotació de les cambreres d’habitacions, l’argument també inclou assetjaments sexuals, violacions, prostitució, orgies i maltractaments en les relacions de parella que es converteix en un poti-poti difícil de pair.

El títol del llibre respon a una frase categòrica que gairebé qualsevol subordinat ha patit al llarg de la vida laboral per part dels capitosts a molts dels sectors productius.

En la narració hi apareixen indrets emblemàtics d’un poble que és un paradigma del turisme d’excessos etílics, però és d’agrair que la novel·lista no faci estelles d’un arbre caigut.

En un Lloret en negre, la detectiva visita cala sa Boadella, l’estàtua de la Dona Marinera, els Jardins de Santa Clotilde, la platja de sa Caravera, cala Banys i diferents carrers del nucli antic del poble. En un moment donat del periple, per no perdre de vista un sospitós, entrarà a la joieria Grau amb l’excusa de voler comprar un braçalet de diamants. Una anècdota amb aspecte d’espot publicitari a major glòria d’una botiga amb pedigrí.

En resum, una lectura entretinguda malgrat un final agafat per la punta dels cabells. Amb tot, l’autora es guanya l’absolució.

Compartir l'article

stats