Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Thomas Spieker

Un senyor de Roses

Divendres passat, els «Rotaris» de Roses i Empuriabrava –un «club» que alguns consideren un xic exhaurit en les formes, però que segueix plenament vigent i vigorós en les seves intencions, plantejaments i actuacions, van lliurar el premi Carlos Dezuttere a un rosinc de mena, fet a imatge i semblança del poble que l’ha vist néixer i al que ha dedicat tota la seva vida, tant personal com familiar, emprenedora i també política. Home d’una elegància i alçada de mires inqüestionables, la vida d’en Pere Sanés ha estat marcada per un munt d’encerts i èxits que s’ha guanyat sobretot per alguns dels seus trets més característics: honestedat, responsabilitat i disciplina. Una disciplina, que fins fa ben poc el portava cada dia de l’any a prendre’s un bany al mar i que ara dedica a la cura del seu olivar –una passió que no coneix de límits ni d’edats.

Sempre he pensat que la seva trajectòria política no ha estat precisament marcada per la bona fortuna. Primer, perquè el PP realment mai va acollir les seves idees democràtiques, socials, i ciutadanes. I en segon lloc, perquè va arribar a l’alcaldia per un dels episodis més rocambolescs que recorden els llibres d’història de la Vila, la moció de censura dels mexicans del 1989. Ni tant sols la seva segona mitja legislatura, la va poder iniciar amb normalitat per un error a l’hora d’emetre el vot d’un dels seus (sembla que al PP siguin experts en això d’equivocar-se a l’hora de votar) durant la investidura. Fou necessària una altra moció de censura perquè pogués accedir al lloc que li corresponia i que dos anys més tard va cedir a Carles Pàramo, a pesar de la pressió en contra del seu partit. Per això, i per haver estat a l’alçada en moments d’incertesa i desgovern, a més de formar part dels governs que impulsaren alguns dels projectes que han marcat el canvi de fisonomia del poble, com ara la construcció del passeig Marítim, la cobertura de la riera dels Ginjolers o la construcció dels magatzems del port, Pàramo li va certificar que l’homenatge era un «reconeixement ben merescut».

A la seva laudatio, un altre rosinc de cap a peus i «perdut» al món de la política com ell, Pere Gotanegra, va destacar els tres «pilars» que han marcat la trajectòria d’en Pere Sanés: la seva família, amb la seva estimada Isabel i els seus sis fills, la seva feina, que va fer d’ell un dels emprenedors-restauradors més importants del poble, i la seva forma de fer política que el va convertir en «l’home que va desfer el ‘suflé’ d’escàndols i mocions de censura, i va crear un veritable consens al consistori». Lamentablement, l’única representant de l’actual ajuntament que va voler sumar-se a l’homenatge fou la regidora d’Urbanisme i candidata de Junts x Roses, Sílvia Ripoll. Ni l’alcalde Joan Plana (ERC), ni cap altre representant del seu partit, hi van assistir. L’actual cap de llista del PP rosinc, Manel Escobar, va lamentar que ningú l’hagués assabentat de l’esdeveniment, perquè li hauria agradat retre honors a en Pere, tot un senyor de Roses.

Compartir l'article

stats