Hores extraordinàries i jornades irregulars

La realització d’hores extraordinàries per part de les persones treballadores continua generant molts dubtes, sobretot a les micro, petites i mitjanes empreses. La legislació no s’ha modificat en els darrers anys, però el que queda clar és que hi ha punts que indueixen incerteses i les empreses els han de saber solucionar per no tenir problemes amb l’administració i el seu equip humà.

Les hores extraordinàries són aquelles hores de treball efectiu que es realitzen per sobre de la durada de la jornada ordinària de la persona treballadora. L’Estatut dels Treballadors recull que la jornada laboral ordinària és de 40 hores setmanals, si bé cada vegada és millor visionar la jornada anualment i no setmanalment. A més, és important remarcar que aquestes hores extres són voluntàries, tant oferir-les per part de l’empresa com acceptar-les per part de les persones contractades.

La llei prohibeix que les persones menors de 18 anys, els treballs nocturns, les persones amb contractes a temps parcials, o les persones treballadores amb discapacitat que prestin els seus serveis a centres especials de treball puguin realitzar hores extres.

La regulació actual indica que les persones treballadores no poden realitzar més de 80 hores extres durant l’any. De fet, superar aquest límit pot comportar sancions, d’entre 751 € i 7.500 €, per a l’empresa.

Un punt de la normativa laboral referent a la temàtica en matèria de jornada i que pot ajudar a fer ajustaments en funció de les diferents càrregues productives de l’empresa és l’anomenada jornada irregular. Actualment, la normativa laboral permet modular la jornada de treball, incloent-hi tant la petita com la mitjana empresa. En aquest sentit, sigui per sectors o per activitats que la càrrega productiva, en moments concrets, necessita més temps de mà d’obra; en aquests casos podria ser interessant que les persones poguessin treballar per exemple durant 10 h al dia i, en contraposició, la persona haurà de treballar 6 h al dia en moments amb menys càrrega de treball per regular la seva situació. En el cas que s’opti per una jornada irregular, si la persona treballadora passa de les hores anuals estipulades, totes aquelles que es facin de més aniran al còmput de les hores extres.

A banda de la jornada irregular, també entra en joc el terme de borsa d’hores. Aquesta mesura és senzilla, però requereix un control molt exhaustiu del temps que treballa la persona, ja que arribarà un moment on la seva situació s’haurà de regularitzar, normalment amb el tancament de l’any natural.

A partir d’aquí, la compensació de les hores extraordinàries es pot donar de diferents maneres. La primera opció és compensar les hores amb descansos retribuïts. D’aquesta manera la persona haurà treballat, a final d’any, les hores correctes i no entrarien a comptar dins del límit de 80 hores extres. La segona opció és abonar les hores treballades, així l’empresa haurà de pagar l’hora extraordinària al preu que per conveni es reguli.

M’agradaria assenyalar la conveniència d’aconseguir un marc normatiu que facilités l’enteniment de la jornada de treball i la gestió de les hores extraordinàries, atorgant major flexibilitat en la seva implantació a lesa MiPimes. En conclusió, la regulació de les hores extraordinàries és correcte, però s’ha de donar més importància i valor a les jornades irregulars. És important que els diferents sectors tinguin convenis específics per tal que puguin gestionar les hores de treball en funció de les característiques del segment d’activitat en particular.

Subscriu-te per seguir llegint