Adults egoistes fins al final

Agafo un article d’una gran intel·lectual i política d’esquerres d’aquest país de fa un parell d’anys que em va enervar molt. Hi ha molta gent gran que ha dirigit el país durant 40 anys que es queixa ara dels joves. Diuen equivocadament que volen enfrontar els joves amb els adults. Es queixen que els titllin de «Generació Tap» segons ella els diuen que «Han acaparat els recursos i el poder durant massa temps, cosa que ha impedit que la gent jove pogués accedir-hi». Afirma que és un «fals conflicte». Es queixen que hi ha «un rancor de la gent jove envers la gent gran». No se’n saben avenir i a més creuen equivocadament que és «nova com a posició generacional». No recorden quan ells eren joves. Mala memòria. Es dediquen tota l’estona a autojustificar-se i engrandir les seves victòries, que hi són, però sense cap mena d’autocrítica. Es queixen que els joves «només veuen l’ampolla mig buida». I que volen que facin els joves? Lloar els vells tota l’estona i renunciar a millorar la societat? Passa de seguida a defensar el règim del 78. I l’única autocrítica és que potser han educat malament als joves. Ostres. Fins i tot acusen als joves de dir que els vells viuen massa anys. No, qui ho diu són altres vells neoliberals que han foragitat els joves del mercat laboral, no des del 2008 sinó des dels anys 80 amb nivells d’atur bestials als que s’hi van afegir a finals dels vuitanta nivells de precarietat laboral dels més alts també de la UE fins ara. Cal dir també que la democràcia ha estat un fiasco pel que fa a la construcció de habitatge de lloguer social pels joves. Tot plegat fa que s’emancipin als 29,5 anys i siguin els que tenen menys fills del món.

La generació que ha manat a la política, als mitjans de comunicació o a la cultura després de tenir un poder omnímode se’n va de la pitjor manera: criticant als joves. Una cosa impròpia de gent d’esquerres que sempre havien tingut cura del seu relleu. Soc també de la generació de l’antifranquisme i no entenc aquesta mala manera d’acomiadar-se de la vida pública. Vam fer coses bé, és evident. Però també moltes de malament. Algunes les he dit ja. Altres són per nota. Per exemple, es va renunciar a la república des de l’esquerra amb l’argument que el debat no és república o monarquia sinó la lluita per la justícia social. Una ximpleria majúscula. Hem vist com Joan Carles de Borbó i el seu fill Felip VI se’ns foten de tots nosaltres cada dia. Per exemple Felip V més I, no pot rebre a Carme Forcadell o Roger Torrent, presidents del Parlament perquè són republicans però pot rebre a l’assassí Bin Salman. Molt bonic. I com volen que els joves no critiquin el règim del 78? Cal que la generació de l’antifranquisme faci una autocrítica algun dia, sinó, i és el que està passant, les noves generacions els faran l’autocrítica de la pitjor manera estalinista. De fet s’ho mereixen.

Subscriu-te per seguir llegint