De Twitter a Telegram

Elon Musk va arribar a Twitter fent un cant a la llibertat d’expressió, però el cert és que sembla que busqui un paradís sense llei. Ha descartat les seves normes de desinformació sobre covid-19, ha reincorporat milers de comptes prèviament prohibits i ha prescindit d’una part molt valuosa del a plantilla: els moderadors que intentaven evitar,entre d’altres, els discursos d’odi o la difusió de continguts protegits per drets d’autor. Pagar moderadors és car, però també és cert que la moderació és clau per a definir l’experiència que tenim com a usuaris de les xarxes. YouTube, Instagram o TikTok gasten milions d’euros en recursos per eliminar contingut nociu.

Altres han optat per vies més perilloses, com Telegram. Nascuda com una app de missatgeria, la possibilitat de crear canals per a compartir amb multitud d’usuaris l’ha convertit en una mena de xarxa social -molt més gran que Twitter- però amb uns criteris de moderació més que discutibles. Entre els canals més populars, en podem trobar de sèries o de llibres, però també alguns d’inversió criptomoneda de dubtosa reputació, propagandistes supremacistes o influencers vinculats a grups ultra. I la popularitat de Telegram anticipa que, per molt que Musk intenti carregar-se Twitter, la plataforma sobreviurà.

Subscriu-te per seguir llegint