Cinc minuts

En cinc minuts no prens un cafè, curt, a les apurades. En cinc minuts no et dutxes, no t’afaites, no et maquilles o treus a passejar el gos. No neteges la casa o el cotxe, ni tan sols aquest últim en un d’aquells moderns túnels de rentat. No dones menjar al teu fill o prepares l’esmorzar, el dinar o el sopar.

En cinc minuts no entres a un supermercat, així sigui per un sol producte, fas la cua i pagues. No t’acabes una cigarreta, encara que xuclis el filtre com un condemnat a mort, ni et menges un entrepà, ni et beus un quinto. No arribes caminant de l’Ajuntament de Girona fins al Parc de la Devesa ni puges la pujada fins a Montjüic. En cinc minuts no llegeixes un diari ni tampoc t’arriba a llegir tres pàgines d’un llibre.

Cinc minuts no són ni la tercera part del que moltes vegades et porta triar a Netflix oa HBO una pel·lícula. No és ni la vuitena part del que consumeix netejar la cuina. Ni la desena part de tallar-se els cabells. Cinc minuts no són ni un quart del temps que consumeixes en fer la bugada. No són ni la meitat del temps en què planxes dues camises.

Cinc minuts és la mitjana en què a la Salut Pública catalana compten que ens examinaran, diagnosticaran i amb sort guariran avui dia. Temps extremadament curt que empobreix de forma dràstica el servei. La càrrega assistencial dels metges ha esdevingut inaudita. Hauríem de ser de debò conscients no només del poc temps que té un metge per fer la feina per pacient, sinó de la mínima fracció que nosaltres tenim per accedir a un servei públic fonamental per a les nostres vides. Hauríem de pensar en les poques coses que s’arriben a fer en cinc minuts.

El reclam de la càrrega horària és un dels pilars de la notícia més important de la setmana. L’anunci del començament de la revolta sanitària a Catalunya, amb uns 25.000 metges catalans que han estat cridats a la vaga els propers 25 i 26 de gener si no se’n milloren les condicions laborals. L’efecte és part del tsunami iniciat a Madrid i que sembla que comportarà greus conseqüències en un futur immediat.

El més insòlit és que l’anunci va passar de manera fugaç, ja que la notícia del Ministeri d’Igualtat i la seva baralla contra Pablo Motos es va menjar el protagonisme de l’agenda mediàtica. I tot això malgrat que la situació sanitària sí que era una notícia que un podia llegir i ser-ne conscient en només cinc minuts.

Subscriu-te per seguir llegint