El valor econòmic dels impactes ambientals

Aquests dies estic treballant en un diagrama Sankey sobre els fluxos monetaris de l’economia. En ell es veuen vectors en proporció al seu valor que van d’un lloc a un altre. Per exemple, les empreses paguen als seus treballadors que aporten aquests diners a les famílies, que alhora van al mercat a comprar béns, flux que retorna en part a les empreses. També hi intervé de forma important l’administració, pel fet que pren una part molt important d’aquests fluxos i els retorna comprant béns i pagant salaris als funcionaris, pensionistes, o amb serveis que presta. Finalment hi intervenen els bancs, creadors de diner bàsic, els mercats exteriors i l’extracció de matèries primeres. Però tot aquest batibull de vectors té sortides negatives, com les fugues financeres a altres països, o al mercat negre, pèrdues en eficiència i efectes negatius al medi ambient. És aquí on m’he aturat i he de treballar per avaluar econòmicament els seus efectes.

Tots sabem que el clima ens està afectant. Tenim un proveïdor de pasta de paper a Pontevedra que ha hagut d’aturar 3 mesos la producció per manca d’aigua al riu. La fàbrica està situada a la mateixa ria, però el riu que hi desemboca, el riu Lérez, s’ha quedat sense aigua, i això fa que la ria no renovi les seves aigües i pugui assimilar els abocaments de la fàbrica. Aquesta indústria ja produeix sense clor des de fa molts anys i el seu impacte és molt baix, amb carboni zero, però sense aigua qualsevol impacte, per petit que sigui, no es por absorbir.

La sequera que patim avui ha portat a que els rius de Catalunya hagin perdut cabal de forma important respecte a l’any passat. L’Ebre ha perdut 27 m3/s, el Llobregat ha perdut 18 m3/s i el Ter 25 m3/s. En total les conques de Catalunya han vist desaparèixer 70 m3/s, uns 2.207 Hm3. Si ara intentem posar valor a aquesta aigua, hem de veure què pot produir l’economia amb ella. Si un quilo de carn necessita entre 10 i 15 m3 d’aigua, el valor que deixem de produir per manca d’aigua podria ser de 8 €/m3 d’aigua, per un litre de llet, necessitant 1 m3 d’aigua per cada litre, el valor pot ser de 1 €/m3 i per un quilo d’arròs pot ser de 1,47 €/m3. Per productes industrials, el valor afegit productiu de l’aigua per fabricar la cel·lulosa de Pontevedra pot ser de 24 €/m3. La xifra equivalent per la pèrdua d’aigua podria ser a Catalunya de l’ordre de 22.000 milions d’euros, un 9% del PIB de Catalunya, com si a cada català ens desapareguessin 2.900 euros aquest any. Si ara suposem que aquest efecte es repeteix cada 14 anys (des de 2008), i repartim el cost per aquests anys, el cost pel 2022 serà d’uns 1.570 milions d’euros (209 euros per a cada català), suposant que no es cronifiqui i quedi com a efecte permanent.

Si ara valorem les emissions de CO2, aquest any 2022 a Catalunya haurem tingut unes emissions en 49 milions de tones que, a preu de mercat d’avui de 88 €/t CO2, fa que el seu valor sigui de 4.312 milions d’euros. Altres efectes del canvi, com l’augment d’energia per compensar els efectes del calor, l’economia ja els contempla en una anàlisi convencional, però la pèrdua de diversitat de fauna i flora és difícil de mesurar. La mortalitat de 575 persones per culpa de la calor són mesurables en 86 milions. Els 635 incendis amb la pèrdua de 3.400 ha. d’arbres, tenen una pèrdua mínima de 6,8 milions d’euros en fusta, però la pèrdua de 50 cases el 2022 té un valor mínim de 12 milions d’euros. El temporal Glòria el 2020 va tenir uns efectes sobre la costa avaluats en uns 305 milions d’euros, valor que sembla caldrà repartir cada 5 anys. Només tot això suposa que la pèrdua de béns i vides poden suposar una xifra de 4.312 milions d’euros cada any, que cal afegir als 1.570 milions de la sequera. En total podem avaluar la pèrdua pels efectes del canvi climàtic en uns 5.882 milions cada any, un 2,35% del PIB, de moment en conceptes que afecten directament a l’economia. A aquí cal afegir altres efectes sobre la fauna, la flora i la pèrdua de diversitat. Per exemple, com avaluem la desaparició d’espècies com el gall fer o la perdiu blanca? O de petits amfibis o altres animals i plantes?

Corregir el càlcul del creixement de l’economia, posant-hi les pèrdues de la mateixa, cada vegada serà més obligatori, perquè pot passar que ens pensem que l’economia creix i, en realitat, si hi posem els efectes negatius que provoca, decreix a mesura que hi ha més activitat. A partir d’ara, amb un augment de temperatura tan elevat de 1,34 ºC, és urgent introduir aquest concepte en les avaluacions econòmiques si no ens volem enganyar fàcilment.

Encara és més difícil avaluar la pèrdua constant de matèries primeres. Quin cost té l’esgotament del coure, del titani, del gas natural o del petroli? En teoria aquests costos els hem de veure en els preus dels productes, tot i que fins fa poc no era així, perquè l’extracció massiva evitava que l’escassetat de materials es reflectís als preus de les matèries primeres. Ara sembla que l’economia ha corregit la escassetat de combustibles i minerals augmentant els preus, de forma que Catalunya perdrà de forma permanent un 4 o un 5% del seu PIB per esgotament d’energia fòssil al món, al que haurem de sumar-hi el 2,3% d’efectes deguts al canvi de clima. És a dir, venen anys amb creixements petits o negatius.

Si no incorporem aquests valors en l’anàlisi del funcionament de l’economia difícilment veurem que l’única solució és lluitar contra el canvi climàtic, anticipar la manca d’aigua augmentant les reserves de la mateixa, canviant cultius i productes fabricats, posant preu al m3 per millorar el valor afegit del producte on s’utilitza l’aigua (per exemple no regant userda ni blat) i fent de forma urgent i massiva tota la política de transició energètica.

La primera acció que ens cal en aquest nou escenari és fixar bé el valor per fer possible que els economistes acadèmics i les autoritats augmentin el relat sobre la transició. De moment la urgència que descriuen no és creïble ni es tradueix en cap realitat. L’economia es va deteriorant i no ho veiem.

Subscriu-te per seguir llegint