Alerta per sequera? Deu ser una broma...

Recentment s’ha ampliat el nivell i extensió de les alertes per sequera. Ara bé, si bé en principi, en una primera lectura, semblaria que estem davant de restriccions més severes, que per cert incomoden a sectors agropecuaris, en una segona lectura, que de fet ja fa temps l’estem fent, encara resulta més contradictòria, atesos els nivells de sequera persistent, amb impactes ja a moltes localitats i sectors. No l’entenem!

Fixem-nos amb aquesta esfereïdora dada: si sense alerta, Catalunya té una mitjana de consum d’aigua de 130 litres/persona/dia, com és possible que amb alerta per sequera, «puguem» consumir fins a 250 litres/persona/dia??!!

Com és possible que es vulgui restringir el consum d’aigua per usos industrials, agrícoles, recreatius, de rec, municipals (manteniment, etc.) –correcte–, i en canvi encara sigui possible el consum d’aigua fins a 250 litres/persona/dia!!??. No fa falta ser de l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) o de l’ACA (o pot ser sí de l’ACA... –Agència Catalana de l’Aigua–) per calcular o fer una estimació del que es pot arribar a fer amb 250 litres/persona/dia. Em disculpareu, però és una bestiesa de consum, en un període de sequera extrema i en el marc d’una alerta per sequera. Per què si es tracta d’una alerta, com li direm a quan hi hagi escassetat, emergència?. Ah!!

Ja veiem en què consisteix l’emergència climàtica a Catalunya, declarada fa ja tres anys, i on estan pujant, no baixant, les emissions de CO2 i la temperatura mitjana per l’escalfament (parlo de Catalunya, per damunt l’Estat, amb 1,8º, i parlo del Pirineu gironí, amb 3,2º!!). I com si això no tingués a veure amb la sequera! Dades que a qualsevol altre país europeu, fins i tot Portugal, farien dimitir en bloc a tots els responsables polítics amb competències climàtiques, ambientals i energètiques.

Però tornem a la sequera, que s’agreuja a moltes comarques gironines i a l’Empordà especialment, en línia i tendència ja prevista en diferents estudis, que pel que sembla no es vol que surtin dels calaixos o bé científics o bé institucionals, doncs els estudis hi són.

Seguir confiant en la capacitat de les dessaladores que ja estan quasi al màxim (al 90%) o seguir confiant en que plogui (típica política «ambiental» d’aquest país), és un suïcidi. Clar que sempre podem fer una pregària a la Verge corresponent i esperar un miracle, però no, ara seriosament, com és possible que es segueixi pensant en el clàssic «tot s’arreglarà»?. I tampoc es tracta d’anar a cercar solucions d’enginyeria hidràulica: recordem el transvasament del Segre o del Roine, que segur aviat algú tornarà a plantejar. Cal endegar urgentment plans de contingència i una nova cultura de l’aigua!!

I actuar de forma integral amb l’emergència climàtica, on s’inclogui la sequera i no seguir amb la típica cançoneta «meteorològica» de que la Mediterrània «té això»: períodes de sequera i períodes de pluja, i aviat tornarà a ploure. Quan fins i tot els avis i / o jubilats convidats a fer cunyes sobre el «Temps», al programa «Comarques» de TV3, saben que cada vegada més, plou malament (o no plou o plou torrencialment), amb una tendència ara ja exponencial, amb fenòmens violents, que per aigua que caigui, no solucionen l’estrès hídric de la coberta vegetal, boscos, conreus, ni menys encara dels aqüífers, per cert en el seu nivell més baix dels darrers 14 anys! (un altre secret ben guardat, no sigui que «haguem» de controlar a les empreses d’aigua envasada).

Ha de quedar clar d’una vegada, que tenim unes sequeres recurrents que es superposen unes a altres ja fa temps, on estudis prospectius sobre aquestes i la creixent desertificació que provoquen (no confondre amb desertització, que és un concepte i realitat pròpia dels deserts), portarà un clar declivi paisatgístic i agrícola d’aquesta comarca (que no es vol veure, ni sentir parlar: fer l’estruç posant el cap sota l’ala, vaja), mentre altres, segueixen magnificant i creant alarma social amb els perills de l’energia renovable sobre el paisatge (??). El perill és consumir i dependre, ara i aquí, en un 99%, de l’energia fòssil i seguir llençant CO2 a l’atmosfera de la demarcació de Girona, igual que estem fent amb l’AP-7 per tot Catalunya, una autopista a l’infern... de CO2 i accidents, que sembla que no treu la son a ningú (per no dir l’augment de morbiditat i mortalitat per la contaminació en totes aquelles poblacions per on passa l’AP-7). A retenir que el 41% de les emissions que es produeixen a la demarcació de Girona, ho són pel transport. O sigui, mentre respirem «merda» (amb perdó) i ens quedem sense aigua, hi ha qui segueix somiant amb paisatges de postal.

És realment paradoxal, que els qui haurien de ser crítics o mobilitzar-se amb aquesta simbòlica alerta per sequera no diguin res o ho facin amb la boca petita (excepte els enginyers agrònoms, no veig cap crítica més). Calen urgentment plans de contingència i una nova cultura de l’aigua. Si cal portem els impulsors de la campanya / programa de sensibilització ambiental ciutadana que es va realitzar a Saragossa fa uns 20 anys, on varen participar amb gran èxit 300.000 persones o els impulsors de la campanya «Aigua és Vida» quan hi havia les mobilitzacions per una nova cultura de l’aigua. Pot ser haurem d’esperar a que hi hagi un col·lapse hídric i hidrològic (entre altres), i amb la sotragada la gent desperti. Però tot aquest despropòsit no estaria passant si hagués una Generalitat assumint responsabilitats i una oposició fiscalitzant i no deixant passar ni una del que està passant, enlloc d’estar entretinguts amb batalletes parlamentàries i filibusterisme polític. Més cultura de l’aigua i menys guerres culturals i identitàries.

Subscriu-te per seguir llegint