De conflictes i de guerres

Estem envoltats de sentiments pertorbadors, davant el temor que la invasió de Rússia a Ucraïna, no esdevingui en una Tercera Guerra Mundial.

Xavier Garí de Barberà, doctor en Història contemporània, conflictòleg i irenòleg, va esvair, clarificar i sobretot esbossar accions proactives que ens permetin viure en pau. En la conferència que ens va oferir recentment al Centre Catòlic de Blanes amb el lema: «Si no vols la guerra, prepara’t per a la Pau».

Em plau compartir, alguna de les idees extretes de la conferència - col·loqui i també algunes reflexions meves.

És obvi que els conflictes són connaturals a la convivència humana i que tenen el seu abast tan en les relacions més íntimes i properes (família, amics, veïns, etc.) com les que ens donen sentit de pertinença (associació, empresa, poble, ciutat, Nació, Estat etc). Ningú s’escapa d’un determinat conflicte. Tanmateix, la raó d’una convivència en pau, està en saber resoldre el conflicte d’una manera civilitzada, raonable. Mai en base la força física, psicològica o del poder estructural.

La primera part de la conferència, el doctor Garí, ens va fer veure que en l’anomenada guerra d’Ucraïna, tot i reconèixer les motivacions colonialistes i accions perverses del President de la Federació Russa, Vladimir Putin, ni el poble ucraïnès és el bo ni el poble rus és el dolent. Russos i ucraïnesos, són més aviat víctimes d’una guerra inexplicable en ple segle XXI, provocada per les accions i omissions de les institucions que regeixen les estratègies que condicionen la política i l’economia mundial, amb especial referència a l’OTAN, desprès de la caiguda del Mur de Berlín el 9 de novembre de 1989.

Varen vestir ponts de diàleg i col·laboració amb els pobles que configuraven la URSS o varen aprofitar el seu debilitament per fer-se més forts econòmicament i militar? Evidentment que es va imposar la mentalitat, sorgida de la Roma Imperial: «Si vis pacem, para bellum». Si vols la pau, prepara la guerra. Arma’t tant com puguis, seràs respectat i viuràs en pau. Quina falàcia!

Les armes, davant qualsevol conflicte indueixen a la persona a utilitzar-les. El que porta una pistola, dispara! El que porta un ganivet, apunyala! Els països armats, resolen els seus conflictes amb les armes i aquestes provoquen guerres.

Tota guerra, sembra terror, morts i pobresa. Tanmateix la indústria d’armament s’engrandeix i fa més riques econòmicament a les grans oligarquies polítiques, industrials, financeres i militars.

Quan ens lliurarem d’aquest cercle de mort i misèria? Començant a canviar el paradigma que la pau és conseqüència d’estar ben preparat (armat) per a la guerra, per el:

«Si no vols la guerra, prepara’t per a la Pau» que ens va proposar el Doctor Xavier Garí. O sigui el camí del pacifisme, de l’educació per la pau que ens han ensenyat des de Gandhi, Luther King, Maria Montessori, Henry David Thoreau i tants i tants d’altres. Tanmateix, els que ens sentim i ens identifiquem com a cristians tenim en la vida, ensenyances i praxis de Jesús el més autèntic model per a viure en i per la pau.

Mahatma Gandhi, (1869-1948) no cristià manifesta: «Tinc un gran respecte per el cristianisme. He llegit sovint el Sermo de la Muntanya i he après molt d’ell. No sé de ningú que hagi fet més per la humanitat que Jesús. De fet no hi ha res dolent amb el cristianisme, però el problema és que els cristians no practiquen el que ensenyen.

Fa molts anys vaig demostrar a Sudàfrica que l’adjectiu passiu era un terme mal utilitzat, almenys al referir-se a Jesús. Ell fou qui va resistir de manera més activa que potser es conegui en la història. La seva actitud era la no violència per excel·lència» (Entrevista amb James E. McEldowney)

Hans Küng (1928-2021) fou un teòleg suís eminent i autor prolífic, va participar com assessor en el Concili Vaticà II. Des de 1995 va ser president de la Fundació per a una Ètica Global. Era sacerdot catòlic, però el Vaticà li va rescindir l’autorització per a ensenyar teologia catòlica.

Tanmateix, el seu magisteri sobre el problema de la guerra i la pau, és almenys per a mi, inapel·lable, tal com ho manifesta en «Lo que debe permanecer en la Iglesia» (Herder). Küng, es pregunta el perquè no tenim pau. La resposta és perquè les parts en litigi reivindiquen i motiven drets, sobre els mateixos territoris. No hi pau perquè cap part vol renunciar a la seva posició jurídica, o com a mínim sense la corresponent contrapartida. Tanmateix, el missatge cristià diu quelcom fonamental que difícilment els homes d’Estat poden acceptar i exigir al seu poble, en canvi els bisbes catòlics, evangelistes i ortodoxes, els dirigents de les Esglésies de tot el món, poden i deuen dir, que la renúncia a un dret sense contraprestació no ha de ser un aprovi, ni injuriosa.

Què es guanya amb aquesta renúncia? Aparentment res. Millor dit: es guanya la pau.

El missatge cristià de les Benaurances, no vol abolir l’ordre jurídic. No vol fer que el dret sigui superflu. Però sí que vol relativitzar radicalment el dret.

Per què? Perquè el dret serveixi als homes i no els homes al dret.

Tant de bo els Patriarques Ortodoxos de Rússia i Ucraïna, prediquin i practiquin l’ensenyança de Jesús en l’anomenat Sermo de la Muntanya.

Subscriu-te per seguir llegint