Reptes jurídics, econòmics i socials

Em sembla necessari partir en la meva reflexió de com es troba el món del treball davant del futur immediat; és a dir, quins són els reptes jurídics, econòmics i socials davant els quals s’enfronta.

Sense cap ànim d’exhaustivitat, i sense ordre d’importància, ja que tots ells la tenen, indico a continuació quins són aquests reptes del món del treball davant de l’immediat futur, i soc a més conscient que molts tenen afectació directa a la regulació normativa de les relacions de treball, i per això qualsevol reforma que es dugui a terme a Espanya, juntament amb les ja efectuades, els ha de tenir present:

Polítiques d’igualtat en l’àmbit laboral (com afecta la crisi els avenços aconseguits fins ara?). Canvi demogràfic. Gestió de la immigració. Impacte de la intel·ligència artificial en les relacions de treball. Drets i deures digitals. Antics i nous riscos laborals, físics i psíquics. Canvi climàtic i impacte als territoris, als treballs i a les persones. Noves (i no tan noves) formes de treball (teletreball, treball a distància). Impacte dels canvis al món del treball de les actituds de la ciutadania en hàbits de consum després de la crisi. Efectes sobre la feina? Intervenció pública a l’economia. Crisis polítiques i conseqüències econòmiques i socials. Necessària formació i reestructuració professional davant dels canvis.

No menys importants, i observaran els lectors i lectores que són força semblants a molts dels reptes abans apuntats, són les propostes que han estat debatudes a la darrera reunió del Consell d’Administració de l’OIT, a partir del document de treball «Estratègia integral i integrada per reduir i prevenir-les desigualtats al món del treball». Són les següents: Creació de llocs de treball. Relació amb polítiques econòmiques. Accés equitatiu a educació i formació de qualitat, inclòs l’aprenentatge permanent, i serveis públics de qualitat des de la primera infància. Protecció adequada per a tots els treballadors i treballadors, i distribució justa dels fruits del creixement.

Si ens centrem en la realitat espanyola, cal dir que en totes les reunions de treball en què he intervingut els darrers mesos sempre hi ha hagut una pregunta que ha estat formulada en termes molt semblants: I després de la reforma laboral, què?

A aquesta pregunta responc que primer cal consolidar els avenços obtinguts en matèria d’estabilitat contractual, incrementant a més el nombre de contractes a temps complet, especialment pel que fa a persones que treballen a temps parcial per no trobar cap altra possibilitat.

Cal, després, avançar en una regulació dels drets digitals a la feina que sigui adequada als importants avenços tecnològics aconseguits en els últims anys i que haurien de permetre una major qualitat de l’ocupació i una major productivitat, combinada amb un ple respecte de la persona treballadora en la seva intimitat i dignitat.

També, en una ordenació del temps de treball que permeti conjuminar les necessitats organitzatives empresarials amb els drets de les persones treballadores a la conciliació de la seva vida laboral, familiar i personal.

D’altra banda, la normativa sobre extinció del contracte mitjançant acomiadament pateix greus defectes a parer meu, ja que no possibilita el cobrament de salaris de tramitació quan es tracta d’un acomiadament improcedent i l’empresa no opta per la readmissió. Igualment, la indemnització taxada per acomiadament no permet prendre en consideració les circumstàncies particulars de cada supòsit i que podrien advocar la fixació d’una quantia indemnitzatòria superior. Són sens dubte qüestions a abordar.

Tenim també pendents, en l’àmbit de l’ocupació, l’adopció de mesures que millorin l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques d’ocupació, tant de les actives com de les de protecció a les persones que cerquen ocupació. A més de la propera conversió en llei de l’actualment projecte de llei d’ocupació, cal una regulació que ordeni el dret de tota persona treballadora a la formació a la feina, així com una altra que reguli amb claredat i precisió els incentius a la contractació per potenciar la de caràcter indefinit.

En fi, seguim tenint pendent una remodelació de la regulació dels drets de participació a l’empresa que possibiliti la presència de representació del personal als òrgans de direcció de les empreses societàries, i d’una adequació de la normativa sobre elecció a representants de personal a l’existència d’un ampli teixit empresarial micro i a la presència cada cop més important de les empreses que s’han anomenat d’economia de plataformes.

I, finalment, sense oblidar en l’àmbit del dret dels conflictes col·lectius una regulació adequada del dret de vaga i que enviï al bagul dels records jurídics al Reial decret llei 17/1977 de 4 de març sobre relacions de treball, que per molt reinterpretat que hagi estat pel TC no deixa de ser una norma preconstitucional.

Subscriu-te per seguir llegint